En el marc de les activitats de la residència de Faberllull sobre drets lingüístics, la Chambra d’Òc va voler aplegar experts en sociolingüística, política lingüística i promoció de la llengua sobre el territori per veure en quin punt es troba ara la llengua i cap a quina direcció cal avançar.

Vam celebrar dues trobades virtuals a través de Zoom, que resumim de manera conjunta. La primera va permetre copsar la situació legal de la llengua d’Òc i el seu ensenyament a Espanya, França i Itàlia, i la segona es va focalitzar sobre projectes, iniciatives públiques i privades per preservar la llengua a Catalunya i al Piemont.

Com vam poder veure, la situació és ben diferent als tres estats: a Catalunya, on l’occità és oficial, el desenvolupament legal a favor de la llengua en les últimes dècades ha afavorit que a l’ensenyament el 40% de les assignatures es facin en aranès i que a la pràctica hi hagi un coneixement formal de la llengua a la Vall d’Aran. Els experts van assenyalar la feina feta en el terreny de les iniciatives culturals i mediàtiques, però una manca de focus en la visibilitat de l’aranès en la societat catalana. Els avenços legals no són suficients per a la pervivència de la llengua –destacaven– i van suggerir tres línies guia a seguir: coordinació, visibilització de l’occità i producció dels mitjans.

A Itàlia, la Llei 482/99 permet finançar projectes, però no garanteix la presència de l’occità a l’escola, a l’administració ni afavoreix la socialització en llengua d’òc. El pes de la promoció de la llengua ha recaigut en les associacions. La trobada va ser una ocasió per celebrar els fructífers lligams creats entre Catalunya i les Valadas del Piemont a través del CIEMEN i del CAOC, per explicar la tasca duta a terme per codificar l’occità alpí d’aquesta zona, i per il·lustrar campanyes passades i actuals de promoció de la llengua per part de la Chambra d’Òc.

A França, on hi ha la part més gran del territori occità, la forta centralització de l’educació a París i la baixa sensibilitat envers les llengües regionals fa que siguin tractades al mateix nivell que les llengües estrangeres. Malgrat els baixos percentatges d’ús de l’occità, la reunió va permetre’ns posar-nos al dia amb dades sociolingüístiques actualitzades que apunten algunes tendències positives i projectes que aposten per una major presència i prestigi de l’occità a l’Occitània francesa.

Els experts van deixar molt clar cap a quina direcció ha d’anar l’occità: s’ha d’assegurar la seva presència als mitjans tecnològics, clau per al seu prestigi, o deixarà de ser present al món. A nivell global, assegurava Ines Cavalcanti, “cal canviar el discurs per fer atractives les nostres llengües i esdevenir simpàtics per tothom”. I afegia Jusèp Loís Sans: “testimonieu que el combat és viu, i mentre duri el combat, la llengua perdurarà”.