El dilluns dia 9 de novembre de 5 a 6:30 vaig fer una presentació per als estudiants de l’assignatura La qüestió de la llengua en el món contemporani del Màster en Recerca en Humanitats de la UdG.

La presentació titulada “Nous parlants de llengua minoritzades” es va centrar en explicar primer des de quina perspectiva teòrica dins la Sociolingüística sustentem les nostres recerques així com repassar les metodologies emprades en la recerca sobre els nous parlants. Seguidament vaig discutir el concepte “nou parlant” i perquè ens sembla útil per entendre què significa ser parlant d’una llengua que no s’ha après durant la infantesa a la llar si no que s’ha anat aprenent i començant a usar en diferents moments de la trajectòria vital. Vaig repassar quin eren aquests moment de canvi vital i perquè també aquest canvis comportaven canvis en el repertori lingüístic de les persones.

Una bona part de la presentació la vam dedicar a parlar del concepte de “muda” lingüística i també dels espais de muda, o sigui llocs, espais físics i de socialització que es converteixen en espais segurs perquè els nous parlants s’acostumin a parlar la nova llengua sense ser jutjats.

Un cop acabada la presentació, el debat amb els estudiants i el professor es va centrar en parlar de la situació actual de la llengua i quina és la seva experiència amb aquesta tipologia de parlants. Va ser molt interessant escoltar l’opinió d’en Karim, un dels estudiants del Màster. En Karim és de Vic, fill d’immigrants marroquins de cultura Amaziga. Ell va aprendre català a l’escola i es va sentir molt identificat amb molts dels aspectes que van sortir a la presentació sobretot el relacionat amb el fet que tot i parlar català des de petit molt són els que li canvien al castellà i que s’ha vist un munt de vegades havent de justificar-se per fet de ser catalanoparlant.