Amb alumnes del Grau d'Història (UdG) del professor Maxi Fuentes Codera, vam reflexionar sobre el (retorn) de l'individu com a element central en la construcció del relat de la disciplina, especialment en l'àmbit de la història cultural. A partir d'un cas concret, el meu darrer llibre Ganar la guerra, perder la paz (Crítica, Barcelona, 2019) --precisament conclòs en una estada anterior a Faber-- vam obrir un diàleg sobre la recerca històrica, el perill del maniqueisme i l'extrema especialització, el futur de la disciplina i la paradoxa entre la multiplicitat d'usos de la història i la manca de presència de la professió en el debat públic i en aquests nous àmbits de coneixement. En el diàleg posterior, van sortir qüestions respecte de quin ha de ser el paper de l'historiador en la societat contemporània, la necessitat de dotar de complexitat el relat del passat i la discussió sobre la funció social de la història (si això és possible).