Crec que la gràcia, en una taula rodona, és l'expressió diferenciada dels qui hi intervenen. En aquest sentit, vaig mirar d'aportar una visió diferent de la dels meus col·legues, valorant les peces pùblicitàrias de Cigarrillos Paris des dels criteris de la publicitat actual, per tal de posar en evidència les mancances, errors i vicis d'aquest moment inicial en què la publicitat tot just descobreix el valor connotatiu de la imatge, però no encara els valors de la marca. També vaig aportar una visió diferent de la dels meus col·legues de taula sobre la relació entre l'art i la publicitat.  L'art, quan actua en publicitat, esdevé banal, superficial. Perd la seva funció. La contradiu. La idea que Cigarrillos Paris recull, en una exposició, un seguit d'obra d'art, és més quer discutible. Crec que és més aviat, amb comptades excepcions, una mostra d'artistes de segona que miren de guanyar-se la vida fent anuncis!