Una campanya a llarg termini per involucrar funcionaris i públic en general en els problemes de l’escola. L’activitat del dia va començar compartint els taulells escolars en dos grups, esquinçant els documents A4 en dues peces escrites amb el text de la campanya. L’altre meitat A4 es va fer servir per fer un exercici de dibuix sobre com entenen l’espai en relació amb el nostre rendiment espacial. La campanya es va dur a terme al llarg de la passejada pel centre de la ciutat. A la catedral, cada alumne va triar una pàgina del seu llibre. El primer alumne va llegir en veu alta la primera paraula, l’alumne següent va llegir la segona paraula de la pàgina que va triar del seu llibre, etc. Tot seguit, tots junts van llegir alhora la seva pàgina. Al pati, els alumnes es van dividir en cinc grups, cada grup amb un cabdell de cordill de jute, i es van limitar el seu propi espai amb el cordill. Cada grup va intentar esbossar l’espai amb les característiques del lloc en qüestió utilitzant els objectes que tenia a l’abast per lligar-lo. Aquest exercici en va generar un altre a la plaça Campdenmàs; utilitzant els seus cossos, els alumnes van crear espais per envoltar els cordills de jute. Al final de la intervenció, vaig sugerir als alumnes seguir els mateixos passos en altres llocs, com per exemple, a casa seva. Els resultats es podrien presentar en grups per compartir-ne les experiències.

Seria possible compartir espai sense contenir l’instint humà per limitar la frontera?

“Els principals problemes del món són el resultat de la diferència entre com funciona la natura i com pensa la gent”, Gregory Bateson

El pas següent és com aconseguir que aquests espais es construeixin també des de la mirada dels infants i com aconseguim que ells puguin dir la seva en la construcció del model de ciutat. Una mirada que encaixa perfectament amb alguns dels projectes que actualment duem a terme des de la ciutat.