Repensar la vida i l’educació
Pilar Cataño | Residència Faber | 27 d’abril de 2018
divendres, 27 / d’abril / 2018 , Olot
Repensar la vida i l’educació
Parlar de pedagogia al segle actual va ser clarament un repte. A l’inici de la nostra reunió, que va tenir lloc a la sala de conferències de Faber durant el vespre del divendres 27, va sorgir l’expectativa que el perfil públic dels assistents a la reunió, tenint en compte el perfil públic d’altres activitats, havia estat divers i barrejat. Tot i la consciència, el risc i la incertesa, la reunió va poder començar a l’hora prevista. Els assistents van ser un grup selecte de professors i estudiants de postgrau.
El que va sorprendre als assistents quan van entrar a la sala va ser que els seients estaven apilats al centre de l’espai. Llavors, què calia fer? El primer que se’ls va dir va ser que pensessin en com s’organitzarien l’espai per crear una atmosfera agradable per escoltar i aprendre i com col·locarien tot el material d’aprenentatge escampat a la sala (paper, ordinador, pissarra, material d’escriptura, etc.) Què haurien de fer per tenir un bon ambient d’aprenentatge. De fet, el títol de la sessió era “Repensar l’educació”. El fet que s’establissin dos paradigmes avui dia en l’educació: paradigma de l’instruccionisme versus paradigma del construccionisme.
El sistema centrat en el currículum versus el sistema centrat en l’estudiant fa sorgir preguntes i indagacions. Aquests dos conceptes principals van arribar al centre del debat provocant una reacció espontània entre els participants. En conseqüència, el paper del professor i el paper de l’escola també van ser qüestionats pels professors. Els participants van discutir sobre la necessitat de tenir un mestre en el procés d’aprenentatge. Cal dir que el paper de l’estudiant també va ser qüestionat, ja que aquest va passar de l’actitud passiva de “ser ensenyat” a l’actitud activa d’autoempoderament i autonomia en el procés creatiu d’aprenentatge.
També van sorgir altres temes que van enriquir la xerrada com la introducció de la tecnologia i els grans canvis mundials que la tecnologia està provocant en totes les facetes de la vida humana.
La xerrada va acabar suggerint noves formes d’orientar la societat cap a objectius de primer ordre a escala individual i local (menor ús del mòbil i consciència de frenar el consumisme) i, en conseqüència, les formes d’ensenyar i aprendre centrades en la innovació i en el procés creatiu d’aprenentatge més que en la transmissió de coneixements.
Podem concloure que tots vam sortir de la sala convençuts que no havíem rebut respostes a les nostres preguntes, però que durant un temps havíem albirat el futur.