Experts en robòtica que han fet una estada a la residència Faber d’Olot i han participat en el certamen Robolot han creat un enginy que permet l’anàlisi de la qualitat de l’aire per part dels alumnes de secundària. Es tracta d’un conjunt de peces valorat en uns 30 euros que poden muntar els mateixos escolars i que, un cop fet, serveix per determinar els nivells d’òxid de nitrogen i la quantitat de partícules que conté l’aire.

Les intencions són que els aparells serveixin per fer treballs de medi ambient, per conèixer els efectes de la contaminació i, segons va dir la representant del Departament d’Ensenyament, Anna Alabat, a l’acte de presentació: «Perquè tots els alumnes de l’institut sàpiguen que respiren el mateix aire».

Projecte EducaCont

L’aparell forma part del projecte EducaCont. Es tracta d’un projecte de ciència real compartida i col·laborativa a les aules, creat per i per a docents i alumnes, com a resposta a un repte llançat per Miguel Antonio Peña. Es tracta d’un investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques(CSIC). Peña va establir el repte en la conferència Una aplicació d’Arduino a la recerca: l’energia de l’hidrogen en el marc de la Jornada d’intercanvi d’experiències del Robolot 2018.

A partir de la proposta de Peña, que ha participat en la residència de Robòtica de Faber, d’altres residents van participar en la creació de l’enginy: es tracta de Federico Coca (Granabot), Jose Andrés Echevarria (Cantabrorobot) i Juan José López (Arduino Blocks).

L’enginy serà incorporat a la formació «100 experiments a l’aula», en la qual participen 20 instituts catalans, instituts de l’Estat i un institut francès. La previsió és que l’enginy arribi a més centres educatius de França i també de Portugal. Tot i que, segons Toni Moreno –de l’equip de Robolot–, fora de l’estat l’enginy s’ha d’adaptar a plans educatius diferents.

En l’acte de presentació de l’enginy, Antonio Peña va explicar que «La idea és intentar amidar la qualitat de l’aire de les ciutats, però també de llocs on no hi hagi tanta contaminació a través de jocs educatiusamb targetes Arduino i sensors d’una manera molt econòmica».

Va explicar que, com se sap, hi ha centres d’investigació que es dediquen a mesurar l’aire de les grans ciutats. Això no obstant, segons ell, aquesta ciència sol estar allunyada de la societat. Així doncs, l’objectiu del projecte és fer que la ciència entri dins de la societat a través de l’educació.

En aquest sentit, la voluntat és que en diferents centres educatius els alumnes i els professors construeixin els dispositius per tal que es pugui mesurar la qualitat de l’aire.

Va assenyalar que l’esperit del projecte és el d’analitzar l’aire dels carrers estrets amb molt de trànsit i no les grans avingudes voltades de parcs arbrats per tal que els alumnes sàpiguen el que de veritat respiren.

Anna Alabat, assessora tècnica docent del Servei d’innovació i formació d’Ensenyament va definir que el projecte farà possible una feina en xarxa, en el qual professors i alumnes de tot Catalunya es podran posar en la pell d’un científic sobre la base de dades reals que ells mateixos podran obtenir amb l’enginy.