Faber Andorra es troba a la Massana i és un projecte conjunt del Govern d’Andorra i de l’Institut Ramon Llull, iniciat el 2019. Forma part de la Xarxa de residències Faberllull que impulsa l’Institut Ramon Llull i, com Faberllull Olot, és una residència interdisciplinària que vol fomentar la importació de talent, el coneixement de nous projectes, les relacions internacionals i també posar a la disposició dels ciutadans les activitats que els residents puguin oferir. La residència permet acollir creadors i professionals de diversos àmbits (escriptors, traductors, artistes de disciplines diferents, estudiosos, científics, musicòlegs, etc.) que vulguin dur a terme una estada per desenvolupar un projecte.

Després d’un primer any amb un balanç més que positiu i després d’haver signat aquest conveni que dota de continuïtat i que consolida Faber Andorra, i d’acord amb els tècnics del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra, també s’ha planificat la programació per a la tardor de 2020.

La tardor de 2020 Faber Andorra comptarà amb la presència de l’escriptora i periodista Anna Ballbona (programada inicialment per la primavera de 2020 però que no va poder venir a causa de la situació sanitària). També seran residents Marta Jordan (Polònia, que ja va ser resident durant 2019 a Faberllull Olot, traductora literària de l’espanyol al polonès) i Michal Brabec (República Txeca, catalanista i traductor). Aquests tres residents vindran durant els mesos d’octubre i novembre.

RESIDENTS TARDOR 2020

Marta Jordan durà a terme la residència del 14 al 30 de setembre de 2020. Marta Jordan és traductora i divulgadora de la literatura espanyola i llatinoamericana a Polònia. Les seves activitats es remunten als anys 70 del segle XX, quan va guanyar el Primer Premi del Concurs Nacional de Traducció Literària, per la traducció de tres contes de Julio Cortázar. Des de llavors, la seva obra s’ha convertit en un dels seus principals interessos, juntament amb la creació d’altres escriptors contemporanis com Isabel Allende, Antonio Skármeta i Carlos Montero. També treballa en el camp del teatre espanyol de Juan Mayorga i José Sanchis Sinisterra; fa més de vint anys que tradueix i promociona les seves obres traduint a Polònia. Com a membre de l’Associació de Traductors Literaris Polonesos, participa freqüentment en seminaris i conferències a Polònia i a l’wstranger. El 2019, l’Associació Polonesa d’Autors ZAiKS li va atorgar el Premi Literari pels seus destacats èxits en el camp de la traducció.

Durant la meva residència a Andorra traduirà l’obra d’un excel·lent dramaturg català contemporani, Jordi Casanovas, guardonat el 2005 amb el Primer Premi Marqués de Bradomín de l’XIX Concurs de Textos Teatrals de Joves Autors. L’obra mostra els dubtes d’alguns joves sobre el seu futur i tracta el fenomen de la manca de tolerància i exclusió que pateixen les persones discapacitades de la societat, apuntant especialment a la seva vida sentimental i sexual, un tabú impensable per a les persones “sanes” i “normals”.

Michal Brabec (Praga), Catalanista, investigador, traductor. Farà la residència del 12 d’octubre al 3 de novembre de 2020.

És llicenciat en filologia hispànica i anglesa per la Universitat Masaryk de Brno. Actualment, realitza els estudis de doctorat a l'Institut de Traductologia de la Universitat Carolina de Praga, investigant la història de les traduccions txeques de la literatura catalana.

El 2010 guanyà el Premi de Traducció Literària Jiří Levý, atorgat a traductors menors de 35 anys. Ha traduït al txec la novel·la La república invisible, de Joan Peruga, i mitjançant les traduccions publicades a les revistes literàries, ha presentat als lectors txecs escriptors com Josep Pla, Jaume Cabré, Quim Monzó, Joan-Lluís Lluís, Albert Villaró, Antoni Morell, etc.

A més de traductor, treballa com a professor col·laborador del Centre Carlemany de Llengua Catalana de la Universitat Carolina de Praga, impartint el curs d'Andorra: història, política i cultura. A fi d’apropar als seus compatriotes la realitat del Coprincipat, escriu un llibre sobre la història de les Valls d'Andorra.

Des de l’any 2016, està escrivint un llibre sobre Andorra a fi de presentar aquest microestat singular al públic general del seu país. Encara que la gran majoria dels capítols ja està pràcticament feta, la història post constitucional –a partir del 1993 fins a l’actualitat– és la part que li presenta més deficiències. Es tracta, en particular, del procés d’acostament d’Andorra a la Unió Europea, el sistema electoral, la política lingüística i la composició de la societat andorrana i llurs problemes actuals, per ser més concret. L’autor espera poder enllestir el llibre durant l’estada per tal de poder publicar-lo durant l’any 2021.

Anna Ballbona, periodista i escriptora, durà a terme la residencia del 19 al 29 de novembre de 2020.

Anna Ballbona acaba de publicar la novel·la No soc aquí (guanyadora del Premi Llibres Anagrama 2020), de la qual ja ha aparegut l’edició en castellà. La seva primera novel·la, Joyce i les gallines (finalista Premi Llibres Anagrama 2016), que també es va traduir al castellà, sortirà en alemany l’any que ve. Joyce i les gallines va ser considerada per La Vanguardia una de les cinc millors novel·les en català del 2016. A més, Ballbona és autora dels poemaris Conill de gàbia (LaBreu Edicions, 2012) i La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller per a Poetes Joves i Inèdits, 2008). Ha estat inclosa en diverses antologies, com ara Mig segle de poesia catalana. Del maig de 1968 al 2018 (Proa, 2018) i Women writers in catalan (Raig Verd, 2017).

Escriu amb regularitat al diari Ara, les revistes El Temps i Serra d'Or, i més ocasionalment a les revistes L'Avenç, Barcelona Metròpolis i Revista de Catalunya i el magazine digital Ctxt.cat. És col·laboradora habitual del programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i del programa d'actualitat El Balcó, de SER Catalunya.

A Andorra té previst aprofundir en la història dels passadors i exilis que es van donar en el transcurs de la Segona Guerra Mundial i elaborar-ne un reportatge personal. Per fer-ho, aprofitarà el teló de fons del rodatge de la pel·lícula Fred, una coproducció catalana i andorrana, amb participació polonesa, del qual farà seguiment. Dirigit per Santi Trullenque i amb guió d’Agustí Franch, el film és un drama thriller d’alta muntanya situat a l’any 1942, que transcorre en diversos indrets emblemàtics d’Andorra. El paisatge i la seva història hi tenen una importància cabdal, i van de bracet amb la idea de superació de les adversitats. D’aquí que el futur reportatge tingui la voluntat de relligar el film amb l’època, els indrets i la història que retrata.