Resum de la ponència
Vull agrair a la professora Teresa Cabruja Ubach la invitació per parlar amb els seus estudiants de postgrau en la seva classe, “Deconstrucció de la psicopatologia, genere i poder”.
Vaig descriure la residència temàtica a Faber del febrer de 2020 sobre QLGBTI, i vaig parlar com una practicant clínica en la pràctica privada durant més de 25 anys. Volia donar-los una idea de les diferències entre la teoria i la pràctica, com la teoria informa i dóna forma als enfocaments de tractament i de vegades cal mantenir les nostres teories a la lleugera per conèixer els clients on són.
Les feministes psicoanalítiques i les dones en la psicoanàlisi representen dos discursos diferents, el de la practicant i el de la teòrica, aquesta última més involucrada en l’activisme i la política. L’article seminal de Deborah Britzman, “Teoria Queer, hi ha una Pedagogia Queer? O deixa de llegir directament”, ofereix mètodes per imaginar la diferència en els seus propis termes: com Eros, com a desig, i com a base de la política. Aquesta teoria insisteix a utilitzar el mètode psicoanalític que la relació entre el coneixement i la ignorància no és ni oposada ni binària, sinó que s’impliquen mútuament, estructurant i reforçant formes particulars de coneixement i formes d’ignorància.
Es van examinar diversos casos hipotètics:
Els estudiants que parlaven anglès van poder participar plenament en la discussió que va incloure les diferències i similituds entre els programes de Barcelona i Los Angeles en salut mental, salut pública, presó, escola i la política i les lleis: SIDA, intimidació, educació sexual, tolerància.