La Garrotxa va ser escollida territori resilient per l’organització Municipalities in Transition, a principis de 2018. En total, es van seleccionar sis municipis de tot el món, entre més de setanta candidatures, per dur a terme un programa pilot de transició municipal que, en el futur, pugui crear marcs d’actuació local per al canvi. Amb l’objectiu de començar-lo a desenvolupar, s’han dut a terme les Jornades Territori Resilient, que han tingut lloc aquest 24 i 25 de gener de 2019, entre Olot i la Vall d’en Bas.

Durant aquests dos dies s’han dut a terme una gran quantitat de ponències i tallers amb convidats vinguts d’altres indrets de Catalunya i d’Espanya. A grans trets, les activitats s’han desenvolupat en tres seqüències diferenciades: en primer lloc, va tenir lloc una jornada social, oberta a tot el públic, per introduir el concepte de resiliència i el projecte de Municipis en Transició; en segon lloc, una jornada tècnica, pensada per a entitats locals, i, finalment, una jornada política, destinada a traslladar la transició municipal als regidors i polítics de la comarca. Amb aquesta programació en diferents àmbits, s’ha aconseguit que les Jornades Territori Resilient arribin a tots els actors de la societat dels quals depèn una millor interacció per afrontar els reptes del futur.

La clau de l’èxit ha estat la col·laboració entre les diverses entitats organitzadores, entre les quals hi ha Resilient Earth (una cooperativa sense ànim de lucre establerta a la Garrotxa), ADRINOC (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Occidental de Catalunya), MiT (Municipalities in Transition) la Residència Faber (la residència d’arts, ciències i humanitats de Catalunya establerta a Olot), així com representants de l’administració i dels consistoris locals: l’Ajuntament d’Olot, l’Institut Municipal d’Educació i Joventut, el consorci d’Acció Social de la Garrotxa, el Consorci SIGMA, el Consorci de l’Alta Garrotxa, l’agència de desenvolupament i innovació DinàmiG, el Consell Comarcal de la Garrotxa i el Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa.

Des de cadascuna d’aquestes instàncies s’ha treballat conjuntament perquè les jornades fossin un èxit. Per exemple, Resilient Earth, que està formada per educadors i activistes, s’ha encarregat de l’organització i el contingut de les sessions, amb el suport d’ADRINOC. La Residència Faber ha convidat la majoria de ponents que venien de més lluny a allotjar-se a Faber perquè tinguessin un espai on descansar i també intercanviar experiències, al marge de les jornades. Per la seva banda, les institucions han cedit els espais i equipaments necessaris per dur a terme les diferents activitats que estaven programades.

Jornada social, dijous 24 de gener (de 17.30 h a 20.30 h)

Èrika Zàrate i Òscar Gussinyer, fundadors de Reslient Earth, han donant la benvinguda als assistents, que han esgotat el límit de l’aforament, xifrat en 120 persones. A continuació, han donat pas a Jordi Terrades, gerent d’ADRINOC, que ha explicat, breument, en què consisteix la resiliència i la transició local.

Quan parlem de resiliència, parlem d’amenaces i de reptes. El sistema en què vivim —o sigui, el nostre model de societat—, té una sèrie problemes que posen a prova la seva pròpia capacitat de transformar-se. Ara bé, els canvis que necessita, moltes vegades no es poden dur a terme des de les institucions, perquè no tenen els reflexos necessaris per respondre-hi o perquè la seva estructura no ho permet. Per això, la participació ciutadana és tan necessària a l’hora d’aconseguir canvis efectius i reals. Si volem viure en un entorn confortable, on sigui possible tenir una bona qualitat de vida, s’ha de treballar a nivell local, des del territori, i la millor manera de fer-ho és a través de la implicació de la ciutadania, organitzada a través d’entitats.

La resiliència, llavors, és la capacitat d’un territori per afrontar els reptes que amenacen la seva pròpia seguretat. Actualment, ens trobem en una crisi ambiental de primer ordre. Dins el sistema, qualsevol problema està connectat a molts altres factors, de manera que un problema climàtic també provoca efectes polítics, econòmics, socials, etc. Per això, no n’hi ha prou amb un canvi concret, sinó que cal una resposta global. Així, si volem una societat més resilient a tots aquests problemes, hem d’aconseguir una resposta local en cadascun dels àmbits esmentats.

La clau per aconseguir-ho passa per una col·laboració més estreta i dinàmica entre la ciutadania i les seves institucions. Si la participació ve de les entitats d’un municipi, els canvis que s’aconsegueixen són molt més ràpids, eficaços i es poden apreciar d’una manera més palpable. Per això són tan importants els moviments de base.

Després, ha començat una taula rodona entre experts en transició municipal. Les diferents intervencions han estat moderades per Carolina Astudillo, que és psicòloga, activista i coordinadora de QSL serveis culturals. Els ponents han compartit amb el públic les seves experiències en transició municipal:

Sílvia Retortillo és activista i tècnica a l’ajuntament de Carcaboso, un municipi rural situat al nord de la província de Càceres (Espanya). Durant la seva intervenció, ha explicat les polítiques locals que ha dut a terme l’ajuntament: jardins comestibles, horts escolars, galliners comunitaris, incentiu d’empreses de bioconstrucció, comercialització de productes ecològics elaborats artesanalment pels habitants, etc.

Marcos Tur és ecodissenyador i expert en permacultura. En la seva intervenció ha presentat l’associació que ha fundat, Jesús en Transició. Aquesta rep el nom del poble eivissenc de Nostra Senyora de Jesús i té l’objectiu d’afavorir la sostenibilitat i la resiliència en una regió on el 80 % dels aliments són importats de l’exterior.

Gorka Egia és alcalde del municipi rural d’Orendain (Guipuzcoa). Va ser un dels pioners a Espanya en aplicar l’Economia del Bé Comú de Christian Felber. D’acord amb això l’ajuntament ha promogut una assemblea democràtica, un qüestionari de qualitat de vida i una gestió econòmica participativa, entre d’altres.

Després de les intervencions, s’ha obert un torn de preguntes al públic.

Taller sobre sistemes resilients

A la segona part de la sessió, s’ha dut a terme un taller pràctic, amb la finalitat de formar els assistents i les seves entitats en la cultura de resiliència. El marc teòric utilitzat ha estat la teoria de sistemes. Els continguts s’han posat en pràctica a través d’activitats i dinàmiques de grup que han preparat els organitzadors.

En primer lloc, han començat explicant “el cicle adaptatiu de la resiliència”. El nostre sistema –qualsevol sistema: ecològic, social o econòmic– està format per una estructura rígida basada en les normatives i el control institucional i també per un conjunt d’individus creatius, la llibertat dels quals sovint topa amb els límits del sistema i això els impedeix prosperar. Les relacions entre l’estructura i la creativitat donen lloc a quatre fases: una de creixement, una de consolidació, una d’alliberament (o de caos) i una de reorganització. Dit d’una altra manera, el sistema té fases de creixement i de crisi, però, entremig, les interconnexions dels individus són les que poden fer que es produeixi una reorganització i recuperació més ràpida o més lenta. Precisament, aquí és on entra en joc la col·laboració entre les administracions i la ciutadania. Una major connectivitat entre ells farà possible que el sistema superi abans els seus reptes i esdevingui més resilient en el futur.

Per representar-ho, Èrika Zàrate i Òscar Gussinyer han organitzat una dinàmica de grup on les persones del públic s’han posat dretes i han començat a caminar pels límits d’un requadre marcat al terra. En aquest moment representaven la llibertat i la creativitat del sistema. De cop i volta s’han hagut d’anar agrupant, primer en parelles i després en grups més grans. Com més augmentava l’estructura més difícil era d’establir relacions. A partir d’aquí, els organitzadors han anat jugant amb les combinacions possibles, introduint rols d’administradors públics o de líders socials, mentre la resta representaven els ciutadans. Així, ha quedat clara la importància de les connexions entre els diferents agents de la societat per generar canvis.

Jornada tècnica. Divendres 25 de gener (de 9 h a 14 h)

Jordi Terrades, gerent d’ADRINOC ha començat donant la benvinguda als assistents, que, en aquest cas, venien íntegrament del món associatiu i de les entitats. El propòsit d’aquesta sessió ha consistit en formar els diversos col·lectius mitjançant els principis de la transició municipal perquè puguin aplicar-los mentre desenvolupen les seves funcions en el context local i, així, començar a generar estratègies de canvi. Per això, Jordi Terrades ha fet una breu introducció recordant què és la resiliència i com es poden generar moviments de base.

A continuació, ha agafat el relleu, Juan del Río, que és biòleg, activista, educador i que coordina Municipalities in Transition. La seva intervenció ha partit d’un enfocament ecològic. Ha explicat que ens trobem en una era batejada per la biologia com “antropocè”, la qual, es caracteritza per l’impacte de l’activitat humana i les seves conseqüències: el canvi climàtic i l’extinció. Per sortir d’aquesta situació calen polítiques sostenibles que siguin una alternativa al combustible fòssil i al creixement exponencial de l’economia.

Davant el col·lapse, la nostra societat ha projectat dues representacions: la destrucció apocalíptica i el miracle científic dels viatges espacials. Entre aquestes dues visions, entre tràgiques i eufòriques, la resiliència és una alternativa real i alhora optimista, doncs, parteix del principi que el sistema té totes les eines per trobar les solucions als seus problemes, l’únic que cal és utilitzar-les correctament amb una bona estratègia.

Juan del Río ha explicat que aquesta estratègia és Municipis en Transició. Aquest projecte ha passat diverses fases, fins a establir una xarxa de pilots de pràctica, en la qual es troba La Garrotxa, actualment. A partir d’ara, es tracta de posar en pràctica les estratègies de transició i recollir les dades que permetin validar o refutar el procediment seguit.

Taller sobre els objectius de desenvolupament sostenible

Després de la introducció de Juan del Río, Òscar Gussinyer ha posat en marxa un taller sobre Objectius de Desenvolupament Sostenible, (d’ara endavant, ODS). N’hi ha un total de 17 i estan fixats per l’agenda 2030 que va aprovar la ONU a la cimera de 2012 pel canvi climàtic. Tots aquests objectius s’han de poder aconseguir, de manera simultània, i només així serà possible afirmar que vivim en un sistema sostenible.

És important que els ODS es portin a la pràctica de manera conjunta, perquè, cadascun està relacionat amb els altres. Per exemple, l’objectiu 1: “fi de la pobresa”, està relacionat amb l’objectiu 4: “educació de qualitat” i, també, amb l’objectiu 8: “treball digne i creixement econòmic”. El mateix passa amb l’objectiu 3: “salut i benestar”, l’objectiu 13: “acció climàtica” i l’objectiu 15: “vida terrestre”. Sense assolir-ne un no es pot assolir els altres. Per aquest principi sistèmic, els ODS es poden agrupar en tres grans àmbits, que són de tipus: ambiental, social i econòmic. Les relacions es donen dins i fora d’aquests grans grups, doncs, sense un bon medi ambient, no hi pot haver bones condicions socials i sense bones condicions socials no hi pot haver una bona economia.

Per demostrar-ho, els organitzadors han preparat una dinàmica de grup. Els participants s’han repartit els diferents ODS. Cadascun ha hagut de dissenyar uns reptes per dur a terme aquests ODS a nivell local, al municipi. Després, s’han fet grups més grans per àmbit: social, econòmic o ambiental i han determinat estratègies comunes per realitzar tots ODS de manera simultània. Finalment s’han creat grups transversals amb representants de cada àmbit i han hagut de dissenyar uns objectius vàlids per a tots els ODS. Així, ha quedat clara la interrelació entre tots aquests objectius de desenvolupament sostenible. El propòsit del taller era que els diferents agents socials, aprenguessin a treballar conjuntament amb altres sectors per aplicar estratègies sostenibles i generar un canvi resilient a nivell local.

Jornada política. Divendres 25 de gener (de 18 h a 20 h)

L’alcalde de les Preses, Lluís Amat, ha presentat la darrera part de les “Jornades Garrotxa Territori Resilient”. L’acte ha tingut lloc al centre cívic Can Trona, que és un espai cultural situat al bell mig de la natura, a la Vall d’en Bas. Precisament, d’aquesta intersecció en neix la paraula TRoNA (que conté lletres de “cultura” i “natura”). L’alcalde ha recordat que hi ha un total de 7 municipis que limiten amb la Vall i tots ells tenen unes característiques marcadament rurals, que les fan propícies per treballar amb els principis del desenvolupament sostenible i de la resiliència.

Després ha estat el torn de Joan Espona, president del Consell Comarcal, que ha celebrat la decisió del MiT per haver escollit la Garrotxa entre les sis zones del programa pilot. En aquest sentit, ha recalcat el bast teixit associatiu de la comarca i la gran quantitat d’administracions que hi treballen, com a virtuts que justifiquen aquesta decisió.

A l’acte hi han assistit representants polítics de tots els municipis de la Garrotxa i això li ha conferit el to institucional que buscaven els organitzadors amb aquesta darrera part del programa. El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, Pep Berga, ha moderat la primera taula rodona, formada per Juan del Río, coordinador MiT i per Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya.

Durant els darrers anys, Arnau Queralt ha estat el responsable d’adaptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU al context català, amb un establiment de fites concretes per al territori. El seu equip de treball està dividit en departaments i cadascun s’ha encarregat de dur a terme un dels 17 ODS.

A la segona part de l’acte s’ha organitzat una altra taula rodona, en aquest cas, formada per alcaldesses i alcaldes que han aplicat mesures de desenvolupament local, alguns, molt coneguts a causa de la tensió política, de les darreres setmanes, com Dani Cornellà, alcalde de l’Ajuntament de Celrà; Margarida Feliu, alcaldessa de Viladrau; Gorka Egia, alcalde d’Orendain (Guipúzcoa); i Lorena Rodríguez, alcaldessa de Carcaboso (Cáceres).

L’alcalde de Riudaura David Jané ha moderat les intervencions. Els convidats han explicat la seva manera de fer polítiques participatives amb una voluntat de generar canvis en la gestió pública, per fer-la més sostenible i corresponsable. Tots ells tenien en comú dues coses: que representen municipis rurals i que han dut a terme polítiques resilients.

Per exemple, Dani Cornellà, va crear, per primera vegada, la figura d’una consellera de participació ciutadana, Margarida Feliu va permetre votar uns pressupostos participatius a Viladrau, Lorena Rodríguez va crear un “consell de la gent gran” per involucrar les persones de tercera edat en les decisions del municipi i Gorka Egia va aplicar l’Economia del Bé Comú al seu petit municipi d’Orendain.

L’acte es va acabar amb un torn de preguntes obert als regidors i membres de partits polítics locals.

Trobareu tots els vídeos de les ponències i de les taules rodones que es van enregistrar en streaming en el següent enllaç: https://www.garrotxaresilient.cat/