Va ser un dia d’empoderament a l’INS Castell d’Estela, un institut d’Amer, a uns 45 minuts d’Olot. El meu col·lega a Faber, el poeta i conferenciant kenià Christopher Okemwa i jo vam anar-hi junts. Els estudiants estaven tan compromesos que la nostra estada va durar inesperadament molt de temps! L’experiència va ser una aventura multicultural, una capbussada al poder de les obres creatives per obrir diàlegs, quatre hores de compartir cançons i contes amb dues classes d’estudiants de diferents edats.

La meva xerrada va començar amb una discussió sobre el paper de la música en la societat, i després va conduir al tema de l’artivisme: com la música pot actuar com un mitjà per expressar la pròpia opinió/discreció, per donar visibilitat a les comunitats marginades, i per crear consciència sobre temes importants. Vaig projectar les lletres de les meves cançons i les vaig interpretar en charango, incloent cançons sobre canvi climàtic, genocidi i realitats LGBTQ+. Durant “TMBLGBT” tant els estudiants com els professors van cantar i seguir el rimte amb els dits.

Tenien molta curiositat sobre el charango de 10 cordes que toco (un instrument tradicional andí), així com sobre temes relacionats amb la comunitat LGBTQ+. Això últim va conduir a un cercle improvisat d’intercanvi posterior a la conversa amb un grapat d’estudiants sobre estar fora i orgullós, identitats de gènere, pronoms de “ells/elles” i com ser feliçment no heteronormatiu en un poble petit. Van esmentar que de vegades experimentaven l’homofòbia, la islamofòbia i la xenofòbia i els vaig suggerir que mantinguessin un cercle d’intercanvi regular, com el que vam crear en aquell moment.

Els estudiants semblaven apreciar genuïnament l’enfocament de l’activisme a través de la música i l’art. M’encantaria imaginar que va inspirar a alguns estudiants a sortir i crear el seu propi artivisme.