Estades temàtiques / Creació i context: arts vives dins el paisatge / Olot
JUSTINE BERTHILLOT
Del 9 de març de 2026 al 15 de març de 2026
Biografia
Justine Berthillot és una artista de circ, coreògrafa i directora.
Després d'estudiar filosofia, es va formar al CNAC (Centre Nacional d'Arts del Circ) i va crear la seva primera peça, Noos, el 2015 al Centre Nacional de la Dansa, que va fer gira durant molts anys per França i també internacionalment. És la directora artística de la companyia Morgane, amb la qual crea obres acrobàtiques, coreogràfiques i performatives. Està especialment interessada en l'articulació i la trobada del cos amb altres llenguatges artístics per tal de crear narratives híbrides. Amb l'escriptora Pauline Peyrade, ha creat tres peces que combinen múscul i paraules: Poings, Carrosse i L'Âge de détruire. El 2021, va crear dues performances individuals in situ: Notre Forêt, creada al Centre Pompidou-Metz per al Festival Passages; i el 2022, DESORDEN, creada a l'Espace des Arts de Chalon-sur-Saône al Festival Transdanses. El 2023, va crear una actuació de circ a gran escala, On ne fait pas de pacte avec les bêtes, amb Mosi Espinoza al Cirque-Théâtre d'Elbeuf. És artista associada a l'Espace des Arts, Scène Nationale Chalon-sur-Saône, del 2020 al 2024, i artista creativa per a la temporada 2023/2024 al Centre National de la Danse, a Lió.
Projecte
Justine Berthillot continuarà la seva recerca sobre el pensament ecofeminista i els vincles entre l'emancipació femenina, la connexió amb els éssers vius i l'espiritualitat, i el concepte de zoofuturisme. En un món assolat pel canvi climàtic, vol continuar inventant mitologies postmodernes regeneratives i narratives performatives i híbrides.
Amb aquesta finalitat, treballarà amb estudiants de l'Escola d'Art d'Olot sobre el concepte de "geologies ancestrals" i la seva performance.
La meva residència a Faberlull ha estat com una bombolla regeneradora i inspiradora, un respir vital per als artistes. En primer lloc, la sensació d'allunyar-me del món, amb aquesta immersió a Olot i els seus paisatges que alimenten la imaginació, ha estat molt valuosa. La necessito per crear, per fer espai i donar cabuda a nous pensaments i somnis artístics.
El ritme personal lliure i la proximitat amb altres artistes i investigadors també ha estat molt inspirador: poder intercanviar les nostres experiències, els nostres processos artístics, humans... Formar comunitat és una cosa profundament encoratjadora i prometedora per tornar a submergir-nos també en les nostres investigacions subterrànies i íntimes.
En un moment de crisi per al sector de les arts escèniques, Faberllull m'ha tornat la fe; saber que hi ha espais de recerca en les arts i les humanitats, i que els investigadors i artistes poden imaginar relats atractius de futurs desitjables, ha estat de gran ajuda. He pogut submergir-me amb total llibertat en el «convertir-se en sirena» que anima la meva propera creació, documentar-me de nou, escriure, deixar que s'assenten totes les imatges dels meus inicis creatius, qüestionar les meves eleccions... Les sirenes m'han acompanyat molt durant aquesta estada (amb aquesta piscina també just a sota de la meva finestra!), he treballat en desenvolupar-lo amb altres espècies... Això va fer que la meva estada a Olot fos gairebé fantàstica i irreal!
Em va encantar conèixer els estudiants de l'Escola d'Art d'Olot i també els professors, que em tornaven a la realitat i amb qui, en la mateixa línia, vaig voler treballar per imaginar geologies ancestrals i obres per tal de «reparar el món» millor. Imbuïda de la meva recerca, crec que això ha influït i matisat una mica la meva intervenció amb ells i elles, ja que, en el meu cas, he intentat abans de res oferir-los un espai on prendre's el temps per sentir, per deixar-se emportar… abans de qualsevol acte artístic.
Gràcies per valorar, fer realitat i comprendre les nostres necessitats, els nostres temps i els nostres processos de treball amb aquest marc ideal que ha permès que sorgeixin sensacions i idees, i aviat obres, que espero que reparin una mica el món i els nostres imaginaris!