Després d’haver treballat durant mesos amb poemes de la Mireia, l’oportunitat de conviure amb la poeta mateixa, tenir la gran sort –i el delit– d’escoltar-la recitar en un cercle íntim, de xerrar i intercanviar visions sobre la seva obra i aclarir dubtes de traducció específics relacionats amb poemes concrets, ha suposat una gran ajuda per resoldre punts clau i ha donat una bona empenta de cara a promoure la traducció alemanya.

A més, gràcies a les condicions privilegiades –materials, geogràfiques, però sobretot humanes: des de les treballadores de Faberllull a totes les participants, coordinadores i convidats–, els traductors i traductores hem pogut aprendre i compartir moltíssim gràcies a aquest entorn tan afavoridor, que promou la generació de nous contextos i situacions de treball que de vegades no havien ni estat previstos; és a dir, a banda de les sessions de traducció guiades establertes dins el programa, el diàleg entre les participants permet sovint trobar una solució inesperada, aporta una idea que deslliga un nus o adoba el camp per a futurs projectes. És un ambient que realment inspira a fer més feina i a fer-ne de nova.

La convivència de llengües i cultures, amb la passió comuna per la poesia catalana en general i la de Mireia Calafell en concret, ha resultat un èxit rotund, pel que fa a la resolució de problemes en poemes traduïts, el desenvolupament d’idees de treball per a projectes en curs, i sobretot –jo destacaria especialment això per la seva virtut a llarg termini– la creació de xarxa, un teixit que es manté amb el temps i que és ple d’idees i energia compartides i que sempre (i en soc testimoni gràcies a experiències passades, també molt positives, a la Faberllull) dona fruits.