Dies de traducció i literatura

No resulta fàcil resumir tota l’experiència que vàrem viure a Olot, gràcies a la iniciativa de Faberllull: reunir nou traductors de la poesia de Mireia Calafell durant una setmana, per tal de treballar-hi plegats. En un entorn més que propici, envoltats de verdor i calma, vàrem realitzar activitats tan diverses com enriquidores.

Sota la coordinació de Francesco Ardolino, i amb la presència de Mireia Calafell, vàrem acostar-nos a la seva poesia de dues maneres ben diferents, però complementàries. En primer lloc, traduint al català poemes d’autors que, al nostre parer, tenien punts en comú amb la seva escriptura: després d’un passeig, al mig del bosc, tots plegats vàrem llegir les traduccions i, amb Mireia, exposar i comentar aquestes relacions. En altres sessions, vàrem traduir a les nostres llengües de recepció diversos poemes seus i, després de cada poema, posàvem en comú el resultat, tot comentant i intercanviant les dificultats i els obstacles en funció de les diferents llengües, així com les solucions o les alternatives.

Treballar amb traductors a llengües més properes, com la meva, el francès, o el castellà, el gallec o l’italià, contrastava amb l’alemany o l’anglès, i més encara amb l’hongarès, el polonès o l’eusquera! Va ser apassionant descobrir com funcionaven certes llengües, així com la importància dels diferents contextos culturals. Reflexionàvem en veu alta, ens preguntàvem els uns als altres per què tenien problemes amb certs aspectes, o com havien solucionat el que ens tenia bloquejats: de vegades, era sorprenent constatar com, des del francès, per exemple, jo trobava una solució similar a la de l´hongarès…

També voldria esmentar l’interès de les converses i les sessions amb Izaskun Arretxe o Sebastià Portell, la molt bona organització de Faberllull, representada especialment per Misia Sert, que conjuga tan bé l’eficàcia com la simpatia. Finalment, vull agrair a Faberllull l’oportunitat d’haver conegut persones tan diverses i interessants com Guillermo, Helena, Unai, Ilaria, Dora, Marta, Itxaro i Rebecca, i d’haver viscut dies tan bells i tan intensos al voltant de la traducció i la literatura.