Estades individuals / Andorra
MARTA GRAU RAFEL
Del 27 d'abril de 2024 al 21 de maig de 2024
Biografia
Llicenciada en comunicació audiovisual i doctora en comunicació social per la UPF, ha escrit llargmetratges i sèries, entre els quals destaquen Tros (nominada a millor pel·lícula als Gaudí 2022), Com si fos ahir (2019-2021), Tornarem (Premi Gold Panda, Premi Gaudí i Premi ATV, 2013), Cançó per a tu (nominada als Premis Gaudí 2020) i la direcció argumental de Les de l’hoquei (2019-2020, Premi CIMA a la Igualtat).
Ha publicat l’assaig La mente narradora: la neurociencia aplicada al arte de escribir guiones (Laertes, 2017) i quatre novel·les: Surt el sol i encara plou (Empúries, 2013), Nits de guàrdia 1 i 2 (Fanbooks, 2013 i 2014) i la recent Una casa on tornar (La Magrana, 2022).
És professora de guió a la UPF, la URL i en diversos màsters (màster oficial en cinema i televisió de la URL i màster en escriptura del guió de la UdL-GAC), així com en programes de desenvolupament, com Acció Viver de Dones Visuals.
Projecte
La muntanya més alta no és a l’Himàlaia – Novel·la
La muntanya més alta no és a l’Himàlaia és la cinquena novel·la de l'autora, la qual tractarà sobre la vivència del dol en la infància i en la vida adulta. Narra com la Dra. Paula Roig, una ginecòloga de quaranta anys, decideix confinar-se durant la primavera del 2020 amb les seves dues filles i la seva recent parella, en Pep, a la casa de muntanya heretada de la seva dona difunta, la Ruth —una gran alpinista—, que va morir dos anys abans en un accident de muntanya. Els temes inconclusos del dol retornaran durant aquests dies de situació extrema, especialment quan la filla de quatre anys comenci a dir que a les nits parla amb la Ruth.
A partir de l’escriptura d’un thriller psicològic intimista amb tocs de fantasia, i des d’un punt de vista vitalista, voldria posar sobre la taula uns temes tabús com són la mort i el consegüent dol, focalitzant-se en com continuar endavant quan la vida queda truncada per un accident traumàtic. D’altra banda, també es vol mostrar la passió per la muntanya de les dones alpinistes, la gran tradició de les quals ha tingut molta menys visibilitat que la dels seus companys masculins.
Ves on estigui el silenci i et digui alguna cosa
(Amy Goodman)
L'estada a la Faber Andorra ha estat molt profitosa per poder entrar a fons en la meva nova novel·la. Necessitava tancar-me un temps a soles a nivell creatiu, desconnectant de la resta de projectes i obligacions a Barcelona, per tornar a agafar la temperatura dels personatges de la meva història i entrar de nou en les seves veus. La residència et permet auto-organitzar-te el dia segons les teves necessitats, així que jo aprofitava per fer tres hores d'escriptura al matí, després al migdia sortir a caminar una estona pel camí ral que passa davant de la residència per airejar-me una mica abans de dinar i, després, abordar les quatre hores més d'escriptura que tenia a la tarda. Això m'ha ajudat a estar immersa en la confecció de la nova escaleta, en el disseny i comprensió dels personatges i en l'escriptura de les 50 primeres pàgines per anar trobant la veu narrativa de la història.
Vaig demanar la Residència a la Faber Andorra perquè la novel·la passa en un entorn pirenaic i d'alta muntanya pràcticament similar al que envolta La Massana, la qual cosa m'ha ajudat a poder experimentar el dia a dia dels personatges, la comunió amb la natura i la fascinació per la muntanya que alguns d'ells tenen o en la sensació d'imprevisibilitat que té el temps pirenaic (pots tenir les quatres estacions en un sol dia). Cal dir que, com a amant del senderisme i l'alpinisme, l'entorn ha estat ideal també per les estones on he necessitat meditar en l'escriptura tot caminant. Andorra té varis GRs i un camí ral que la travessa de d'alt a baix. L'estada, doncs, sense cotxe, m'ha permès explorar a peu la contrada, caminant fins a Andorra La Vella o pujant fins a Ordino, Sornàs o Ansalonga caminant.
La meva estada de 25 dies ha estat subdividida, però, en dus parts, gràcies a la participació en el festival Ull Nu a meitat. Allà vaig poder oferir una xerrada juntament a l'Alejandro Marín, director de cinema, i també fer el seguiment de projectes del Laboratori de guions com a tutora. L'Ull Nu ha estat una experiència fantàstica, on he pogut entrar en contacte amb la realitat audiovisual d'Andorra, conèixer part dels seus professionals i observar les possibilitats que pot tenir de coproducció amb Catalunya.
Així mateix, gràcies a la Sandra Colell i la Meritxell Blanco del Ministeri de Cultura, he pogut realitzar varies visites culturals del tot recomanables per a entrar a conèixer en profunditat el país i la realitat andorrana, com les visites a Casa Rull o Casa d'Areny-Plandolit, així com una xerrada a la Biblioteca Pública del Govern d'Andorra que va ser molt gratificant per la interacció que hi va haver amb els seus assistents amb els quals vam poder intercanviar també moltes impressions sobre processos d'escriptura tant a nivell audiovisual com en general.
En definitiva, la Faber Andorra és un lloc on mereix la pena venir a estar-s'hi per fer una immersió profunda i fructífera per al propi procés creatiu i Andorra un lloc on sense dubte tornaré a buscar la inspiració i a caminar!
