Biografia

Elisenda Marcer i Cortés es va doctorar a la University of Birmingham amb una tesi sobre Gabriel Ferrater, publicada amb el títol Ressonàncies, veus i ecos en l’obra de Gabriel Ferrater (Arola 2013). És professora associada de llengua i cultura catalanes a la mateixa universitat, on coordina els estudis catalans, i investiga sobre les relacions interartístiques i transmedials en la poesia i el cinema experimental. És co-autora, juntament amb Helena Buffery, de The Historical Dictionary of the Catalans (Scarecrow 2011), i autora d’articles en revistes especialitzades sobre Josep Palau i Fabre, Montserrat Abelló, Maria-Mercè Marçal, Miquel de Palol i, més recentment, sobre cinema català experimental i ecocrítica. Juntament amb Catalania Mir, Irene Mira-Navarro i Margalida Pons Jaume ha co-editat el volum Mirades afectives sobre la cultura catalana contemporània (Edizioni Ca’Foscari 2023) vinculat al projecte PoAf que lidera la Dra. Margalida Pons. Acaba d’editar el volum Culture in Exile: Comparative Perspectives on Nazi Germany and Francoist Spain, on també contribueix amb un capítol sobre poetes catalans a l’exili i un estudi introductori (en premsa, Palgrave 2024). Actualment, treballa en el llibre amb el títol provisional La vulnerabilitat de la carn: interpretacions del subjecte animal i humà en la cultura catalana contemporània.

Projecte

Durant l'estada a la residència Faberllull investigrà sobre les interpretacions del subjecte animal i humà en la literatura catalana dels anys 80 i 90, i en l’impacte dels afectes a l’hora de modelar-les.

Durant aquests dies se centrarà en l’anàlisi de les subjectivitats subversives i alternatives que apareixen en l’obra literària, tant poètica com narrativa, de Miquel de Palol des de la perspectiva del posthumanisme crític. Inspirant-se en les teories de Rosi Braidiotti (2015; 2019) i Donna Haraway (2017), explorarà els límits del pensament antropocèntric en Palol amb la intenció d’avaluar la idoneïtat del marc teòric escollit en tant que instrument crític capaç d’aprofundir-hi i vindicar, al mateix temps, els lligams amb les identitats i identificacions del subjecte literari en el context específic de la cultura catalana.