Biografia

Toni Maestre-Brotons és professor de la Universitat d’Alacant, on ensenya literatura catalana contemporània. Ha sigut professor visitant de la Universitat de Durham (2017) i la Universitat de Cambridge (2023), al Regne Unit. El seu àmbit de recerca és la literatura, el cinema i els estudis culturals, amb una atenció especial als estudis queer i la teoria afectiva. Pel que fa a la literatura, ha publicat diferents llibres sobre autors catalans contemporanis: "Humor i persuasió. L’obra periodística de Quim Monzó" (2006), "Essències destil·lades. Aproximació a la narrativa breu de Sergi Pàmies" (2013) i "Àngels i monstres. Els personatges masculins en la narrativa breu de Mercè Rodoreda" (2021). Quant al cinema, ha publicat treballs sobre les pel·lícules de Cesc Gay, Albert Serra i Marçal Forés. Actualment treballa en un projecte sobre el teatre de Josep M. Miró.

Projecte

El teatre de Josep M. Miró permet explorar el règim emocional de la contemporaneïtat. En obres com Nerium Park, El principi d’Arquimedes o Temps salvatge, la desconfiança esdevé un sentiment predominant en els personatges, que se senten vigilats i amenaçats per la figura vaga d’un agent agressor extern a la comunitat. Aquesta figura està encarnada sovint per algú que representa la diferència sexual, racial o de classe. La desconfiança i la por, doncs, defineixen una societat estructurada al voltant de la fantasia de l’homogeneïtat que experimenta la diferència i la diversitat com una amenaça. Alhora, els personatges també experimenten claustrofòbia dins d’aquest espai tancat i vigilat. Val a dir que aquesta emoció o sentiment està relacionada amb el gènere, concretament el masculí, caracteritzat per una marcada territorialitat, a diferència del femení, més propens a l’obertura i la receptivitat. Els afectes estan condicionats també per la concepció de l’espai: una comunitat tancada que recela del diferent (de l’Altre, del veí, al capdavall) i l’expulsa. En alguna de les peces també emergeix una altra amenaça, la catàstrofe ambiental, que també provoca preocupació i alarma en els individus.

D’altra banda, en El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, Miró suggereix la possibilitat de redempció d’aquesta societat violenta que elimina l’Altre. Per això, també resulta interessant reflexionar sobre el teatre i l’art o la literatura en general, no sols com un espai per a diagnosticar i denunciar la violència, sinó també per a proposar alternatives que facin del món un lloc segur i habitable per a tothom.

Per això, en aquesta estada a la residència Faberllull, Maestre es proposa examinar més a fons aquestes emocions “territorials” que sacsegen uns personatges que viuen en petites comunitats hermètiques i que representen unes societats occidentals excloents.