Biografia

L'expressió artística sempre ha estat una part fonamental de la vida d'Adriana, i esdevingué una eina essencial per navegar pel món com a immigrant de primera generació. El seu viatge migratori influeix profundament en la feina i en el compromís amb la justícia social en l'àmbit local i mundial. Adriana es va llicenciar en Belles Arts a l'Escola d'Art Contemporani de la SFU el 2006 i ha treballat a nombroses organitzacions artístiques i comunitàries durant més de vint anys. El procés creatiu d'Adriana inclou el testimoniatge, l'escolta profunda, la creació de sentit, la traducció de la història oral al llenguatge visual i el suport a grups i individus per visualitzar fites, innovacions, viatges i compromisos a la feina.

Projecte

ENTREfractal: La meva sòcia creativa, Sonia Medel (que també va presentar per optar a una residència), i jo ens plantegem fer servir la nostra estada a Faber Olot per desenvolupar «ENTREfractal», el nostre col·lectiu comissarial feminista i format per dones llatinoamericanes, el primer d’aquestes característiques al Canadà. Aquest projecte estarà format per dones llatinoamericanes/x (també inclourem persones africanes o afrodescendents) i aplicarà una òptica i una ètica feministes explícitament interseccionals i crítiques amb el colonialisme. És un esforç ambiciós pel que fa a l’àmbit artístic, polític i del benestar holístic. La visió i la missió consisteix a (tornar a) centrar i (tornar a) pensar l’art i els artistes de l’Amèrica Llatina a través del lideratge comissarial de dones llatinoamericanes/x, artistes-comissàries, que generin consciència sobre la importància cabdal de l’art i el coneixement cultural basats en l’experiència de les dones llatinoamericanes/x, com nosaltres mateixes. No pretenem només donar suport a artistes i comissariar art, sinó participar en una reimaginació i una transformació de les normes de governança de les arts i la cultura des d’un punt de vista feminista i crític amb el colonialisme per mitjà de diàlegs, publicacions, produccions visuals i en altres mitjans. Faberllull suposaria la primera ocasió col·lectiva per submergir-nos en la pregunta «com podem guarir i comissariar a la vegada, mentre coexisteixen silencis continuats i cicatrius (in)visibles? Què és el comissariat responsable? Què podem aprendre d’un dels llocs del colonialisme / de l’autonomia al qual nosaltres, com a descendents de la colonització espanyola hi estem indefectiblement lligades i què li podem retornar, com a part del nostre guariment i del procés d’establir-nos com a col·lectiu feminista interseccional crític amb el colonialisme «tan ètic com sigui iterativament possible»? Faberllull seria tant un espai creatiu creatiu i de guarició com també proximitat per a nosaltres com a comissàries «brunes» per tal de finalitzar l’estudi crític final i els preparatius per a la presentació pública d’ENTREfractal.