Mai no és tard quan arriba.

Estava visitant els meus pares i la meva germana a Virgínia, el juny passat, quan vaig rebre el correu electrònic que m'oferia una residència d'escriptura a Faberllull Olot. Vaig acceptar immediatament i, després, com que la residència no era fins a l'octubre, vaig tenir quatre mesos per dedicar-me a investigar la zona i a llegir consells de viatge amb una dedicació, tot s’ha de dir, una mica obsessiva i poc saludable. Havia anat de viatge a Espanya amb la meva família quan anava a l’institut, als anys 90, però l’itinerari el van organitzar els meus pares i aquest no va incloure Catalunya. Una residència a Faberllull Olot no només seria una oportunitat per centrar-me en l’escriptura; seria una oportunitat per explorar una part del país que sentia que m'havia perdut quan era adolescent.

Sempre atenta a possibles contratemps, també vaig tenir quatre mesos per preocupar-me que una calamitat inesperada em desbaratés els plans, però vaig tenir sort (aquesta vegada, almenys!) i vaig aterrar a Espanya sense incidents. Quan l'autobús que havia agafat a Barcelona va entrar a Olot, de seguida em van encantar les vistes des del carrer de Marià Vayreda quan vam creuar el pont del Fluvià. Durant la resta de la setmana, vaig anar a Olot gairebé cada dia a passejar pels carrers sinuosos i admirar els edificis històrics; vaig gaudir molt d'explorar la ciutat. D’entre els llocs que vaig explorar, un dels més destacats va ser el Museu dels Volcans Espai Cràter, que ofereix un relat complet de la història geològica de la comarca de la Garrotxa. Tenint en compte que, per a mi, els temes científics sovint són font d’inspiració —he escrit una obra de teatre sobre la deriva continental i una altra sobre un biòleg marí, per posar-ne alguns exemples—, vaig trobar fascinants les explicacions del museu sobre la vulcanologia. Fins i tot vaig prendre notes sobre algunes erupcions històriques que em van cridar especialment l'atenció; potser en el futur apareixeran en algun projecte d'escriptura!

Parlant de projectes d'escriptura: el projecte en què vaig treballar durant la residència va ser una novel·la que feia temps que estava escrivint. Actualment, es titula AUDREY i integra formats de prosa i guió per explicar la història d'una aspirant a actriu que navega tant per la màgia genuïna de la narració com pel sexisme furtiu de Hollywood. És cert que l'escenari del meu llibre dista molt del d'Olot; aquest era precisament l'atractiu de la residència. Escriure sobre Los Angeles vivint a Los Angeles, escriure sobre la indústria de l'entreteniment treballant a la indústria de l'entreteniment... pot resultar opressiu. Posar distància entre Hollywood i jo em va permetre sentir un allunyament molt necessari que no sempre és possible quan estic al mig d’aquest món.

Una de les creences més fermes que tinc sobre la creativitat és que els artistes han d'exposar-se a noves situacions i nous entorns per tal de generar noves idees. Aquest va ser el cas a Faberllull quant al fet d’estar en un lloc desconegut, és clar; però la idea es va fer més real encara quant a la companyia. Els membres de la meva cohort —Alicia, Carlos, Ida, Jordi, Karen, Monica i Rita— van ser persones fascinants que van omplir els esmorzars i sopars de la residència de converses interessants. Em sento privilegiada d'haver tingut l'oportunitat d'estar en residència amb un grup tan impressionant i motivador; el sentit de comunitat va enriquir la meva experiència de manera incommensurable. Potser he hagut d'esperar un quart de segle des del meu primer viatge a Espanya per tornar, però no puc imaginar una manera millor d’apreciar Catalunya, finalment, que a través de la residència Faberllull Olot.