Paisatges emmarcats.

Des de molt abans d'arribar a Olot, sempre m'havien agradat els quadres de Turner. Em costava explicar amb paraules per què aquells cels turbulents i els fragments de llum furtius m’atreien tant. Probablement perquè els seus paisatges semblaven anunciar canvis, impredictibilitat i la presència fugaç de la bellesa, tot en un sol quadre.

Treballant des del meu escriptori, a l'Hotel Riu Fluviu d'Olot, vaig tenir la sort de sorprendre’m una vegada i una altra amb unes vistes que em tranquil·litzaven i m’inquietaven a parts iguals. Aiguats, en un moment donat, i cels daurats un minut després. Més enllà d'oferir-me un respir de les paraules i idees amb les quals estava profundament compromesa durant l’escriptura de la meva obra, aquestes vistes em van portar de nou a les potencialitats en evolució de Turner. Potser les necessitava per fer el mateix, en moments difícils. El conflicte a l'Orient Mitjà, un tema inevitable durant el sopar; la necessitat de processar les realitats tan difícils que ens envolten era molt palpable. Però assegudes allà, sentint-nos afortunades de gaudir d'uns plats catalans abundants i deliciosos, ens vam unir com a grup, tot salvant moltes diferències.

Cada nit, tornava a la meva habitació renovada per aquestes trobades, nodrida, amb les papil·les gustatives encara extasiades, i amb l’energia renovada per reprendre la feina que m'havia proposat fer. Tot això, sabent que a les habitacions contigües hi havia un contínuum d'humanitat amb qui podia unir forces, ja que totes buscàvem una escletxa d'esperança en aquests temps crítics.

El nostre grup era força heterogeni. Vaig conèixer dones de les primeres nacions que eren líders comunitàries, membres del Parlament Europeu, treballadores de museus, i, d’alguna manera, totes vam trobar punts de confluència. Espero que ens seguim tenint de referència i que Faberllull continuï fomentant un entorn tan productiu i agradable.