Estades temàtiques / Traducció de poesia catalana a l'hongarès i a l'inrevés / Olot
DÓRA BAKUCZ
Del 9 de març de 2023 al 17 de març de 2023
Biografia
Dóra Bakucz viu a Budapest, Hongria, és traductora, doctora en ciències culturals i professora de literatura i de traducció a la Universitat Catòlica Pázmány Péter de Budapest. Tradueix del castellà i del català a l'hongarès, i també de l'hongarès al català. Organitza i dirigeix anualment un seminari de traducció (hongarès-català) a la Casa del Traductor d'Hongria, a Balatonfüred. Entre les seves traduccions més importants de literatura catalana figuren textos de Mercè Rodoreda (El carrer de les Camèlies), Pere Calders (contes), Quim Monzó (Guadalajara), Sánchez Piñol (La pell freda, Pandora al Congo) i obres de teatre de dramaturgs com el Jordi Galceran o el Sergi Belbel. És col·laboradora de la col·lecció Biblioteca Catalana de l’Editoral L’Harmattan i de la revista de literatura universal 1749.hu.
Projecte
Som quatre traductors que treballarem en la traducció de la poesia catalana contemporània a l'hongarès. Ens agradaria reunir una col·lecció animada i saborosa d'obres de joves poetes catalans (aprox. 7-8) i publicar-la a Hongria. També tenim un projecte a l'inrevés, arribem a Olot amb un munt de poesia hongaresa a mà traduïda al català i als tallers d'Olot ens agradaria polir les versions finals juntament amb els poetes en persona que visitaran cadascú. per un o dos dies.
Paisatges poètics compartits
El projecte que ens va portar a la Faber d’Olot era una mena de trobada de dues cultures: la catalana i l’hongaresa, amb el títol: “Traducció de poesia catalana a l’hongarès i a l’inrevés”. Els primers tres dies els vam passar cinc poetes catalans: la Maria Callís, l’Andreu Gomila, el Pau Sif, el Carles Dachs i el Jaume Coll, i quatre traductors hongaresos: el Balázs Déri, la Krisztina Nemes, la Kata Varju i la coordinadora del projecte, la Dóra Bakucz. Van ser tres dies molt intensius, després de presentar “l’inrevés” del projecte, és a dir, donar un tast de la poesia hongaresa actual que hem estat traduint durant els darrers anys en seminaris semblants, a la Casa del Traductor d’Hongria, vam començar les sessions amb xerrades sobre els referents més importants de la poesia catalana actual i vam continuar parlant, analitzant, comentant els textos dels poetes presents, seleccionats per nosaltres, traductors. Vam descobrir punts en comú entre les preocupacions i els temes que es tracten en la poesia de les nostres cultures –la catalana i l’hongaresa– i vam parlar també de les tècniques i formes poètiques típiques i atípiques, les possibilitats que permeten les dues llengües. Després d’aquest cap de setmana tan inspiratiu vam començar les traduccions individuals, ja cadascú en la seva habitació, amb aquell panorama tan bonic i motivador que teníem a l’hotel. La feina no va poder esdevenir monòtona perquè un dia ens va visitar l’Eva Baltazar, un altre dia van tornar a treballar amb nosaltres el Carles Dachs i el Jaume Coll, i una tarda també ens van visitar la Montserrat Bayà i l’Ignasi Farinyes, que solen participar en els seminaris de traducció de l’hongarès al català. El dimecres la Pepa ens va acompanyar a una excursió per conèixer una mica el paisatge de la Garrotxa més enllà del que veiem des de la finestra de l’hotel. També el cambrer del restaurant ens ajudava relacionar-nos amb el lloc a través de les històries que ens explicava entre plat i plat, sobre Olot i els voltants. L’últim dia vam fer una sessió final per veure el resultat de la setmana: cadascú va triar 4-5 poemes traduïts que volia presentar i comentar, i resulta que ja tenim una selecció molt variada i heterogènia que podrà donar als lectors hongaresos una imatge ben interessant dels paisatges poètics de la poesia catalana actual.
També el Pau Sif, un dels nostres convidats va escriure una memòria dels primers tres dies del seminari, que s’ha publicat en el Diari La Veu del País Valencià i que es pot llegir en l’enllaç següent: