Trio Andorra perquè no hi ha gaires asiàtics que coneguin o entenguin aquest país. A més, és l'únic país del món on el català és llengua oficial. També tinc curiositat per la seva cultura, potser entre espanyol i francès. Entenc que les cultures poden afectar el veïnat, perquè soc d'una petita illa oceànica entre diferents països asiàtics.
L'ambient aquí és totalment diferent del de Taiwan, però el vaig gaudir molt, sobretot perquè vaig triar un bon mes per gaudir dels dies nevats, plujosos, ventosos i assolellats del febrer. Un altre paisatge que prefereixo és el sender al llarg del riu, que connecta el so, la visió, l'olor amb les plantes, les roques, el rierol i fins i tot la neu. La Massana és un poble preciós, i aquí hi ha 5 supermercats a prop. Els grups d'esquiadors entren i surten cada dia pel carrer principal, però jo trobo algunes dreceres tranquil·les per anar-hi, i veure la gent local passejar i fer esport.
A més, intento explorar quins estils de vida hi ha aquí, des de la història fins avui dia. Quan vaig visitar dos museus nacionals, vaig tenir la sort de trobar-me dues vegades la Cristina. És una museòloga apassionada, i va respondre les meves preguntes sobre els objectes de la vida històrica dels dos museus. Hi ha algunes botigues CARISMA subvencionades pel govern local, on puc trobar roba vella i usada interessant, fins i tot joguines i llibres. Perquè acostumo a utilitzar roba vella com a material, i també m'agradaria saber quins colors, textures o estils de moda tenien les peces que vestia la gent local.
El més important, gràcies a la gestió de la Meri, és que m'he instal·lat bé a Faber Andorra. Vaig tenir l'oportunitat de visitar dos instituts locals. Vaig conèixer professors amb talent, joves estudiants i també artesans del taller tèxtil. És bo trobar la inspiració quan intenten aprendre la meva pròpia tècnica de "Wrapping". Finalment, gràcies a Aminda, vaig mostrar les meves onze noves peces de nines de roba "La Massana 1-11" al públic ia la premsa a la seva galeria Taranmana.