Estades temàtiques / Laboratoris ciutadans, paisatge i sostenibilitat / Olot
ADELA VÁZQUEZ
Del 2 de novembre de 2022 al 11 de novembre de 2022
Biografia
Mestra en Treball Social per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, llicenciada en Història de l'Art i Graduada en Conservació i Restauració de Béns Culturals. Professora universitària a la UNAM, la Universitat Autònoma de Yucatán i la Universitat de Vigo. Va ser coordinadora regional a Mèxic del projecte YUCUNET, xarxa del programa de màster "Contemporary Art and Cultural Management" a Yucatan-Cuba Erasmus+ EACEA/K2 i conservadora restauradora a l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic i co-directora del Congrés Internacional de Socialització del Patrimoni al Medi Rural [SOPA] a Yucatán. És part del Grup d'Innovació Docent en EducAcció Patrimonial de la UVigo i de Fabcity Yucatán A.C. Cofundadora de l'Associació Cultural Niquelarte i BIComún, el 2020 va guanyar el Fons de Diversitat Cultural del Casal Català de Yucatán A.C a la Categoria Art. Coautora de Petjades i A través de les marxes. Entrellaçant feminismes, ruralitats i comuns.
Projecte
Investigo com obrir la relació entre patrimoni i procomú des de la filosofia de la praxi a través de la metodologia de Recerca Acció Participativa, BIComún. Com a migrant he establert una forta connexió entre la Península de Yucatan i la Península Ibèrica com a noves maneres d'entendre el món i els entorns del procomú i és temps d'explorar altres territoris. A la residència treballaré en el desenvolupament de l'eina del memograma a partir de la tècnica del relatograma per explorar si un memograma pot explicar la vida en comú com a nexe entre passat, present i futur. El context situat a Olot i al laboratori seran espais socials per a la praxi.
Fa uns dies deixava la que va ser casa meva durant molts anys a Yucatán, Mèxic, per retornar a Galícia, la terra on vaig néixer. Uns mesos abans, durant l'estiu passat, rebia una invitació per participar com a resident a FaberLlull Olot; una esperança en aquest procés de canvi. Prendre la decisió d'assistir-hi es va convertir en una il·lusió per alçar el vol.
Catalunya és llar d´acollida gràcies a amigues infinites, fadores de cures. Amb aquest amor -d'arribada- vaig pujar a aquell bus -de demà- per emprendre aventures inesperades.
Mentre viatjava al TEISA cap a Olot, compartia un dibuix de Remedios Varo a les xarxes sense saber que, en aquell mateix instant, travessàvem el poble que la va veure néixer: Anglès. La connexió em va fer vibrar: ella exiliada i jo emigrada a un Mèxic Màgic que mai no deixarà de ser-hi present; vaig pensar.
Tant com que és el país de les Adeletes! i com aquell "qui t'ho va dir nené?: m'ho va dir Adela", que ja cantava El Consorci en aquestes terres, a la recepció de l'Hotel Riu Fluvià, una altra Adela m'esperava benvinguda!
La vida entre volcans és una altra vida; vaig reflexionar amb el pas dels dies. La vida amb 11 imponents volcans que van entrar en erupció i una bella coincidència: la Clara i l'Adela naixien un 20 d'abril ¡hola xata com estàs!
A Olot hi ha un forat màgic.
Entre cràters, labs i ratafies ens acomiadem per tornar a trobar-nos...
Gràcies per aquesta immensa oportunitat.