Estades temàtiques / Cinema -Escriptura de guions II / Olot
ELENA SERRA DOMÍNGUEZ
Del 16 de maig de 2022 al 27 de maig de 2022
Biografia
Ha treballat com a executiva de desenvolupament i editora de guions en més de 40 pel·lícules per a productores independents i per al Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA) de la Generalitat de Catalunya. Els crèdits d'Elena com a escriptora de llargmetratges inclouen Cala Reial (2003), Romasanta, The Hunt for the Beast (2004), Prime-Time (2008), Noches de duende y luna (2020) i Poker Face (2021). Imparteix classes de guió a diferents escoles i universitats, entre les quals l'Escola de Cinema de Barcelona (ECIB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Lleida (UdL). Tanmateix, realitza seminaris i tallers en altres universitats i centres culturals internacionals. Actualment compagina la docència amb la mentoria dels llargmetratges d'animació Gus i Xim Pum i l'escriptura dels guions La mel és més dolça que la sang i El secreto del corazón.
Projecte
Durant la meva estada a faberllull, desitjo que els tutors ens ajudin a construir l’estructura i l'escaleta base de la pel·lícula, que comprèn pràcticament 40 anys de la seva vida, sense que resulti episòdica.
Drama/ Biopic/ Basat en fets reals. Estiu, 1904. La Lídia, peixatera analfabeta i filla de l’última bruixa de Cadaqués, s’enamora bojament del jove escriptor barceloní Eugeni d’Ors. Quan ell marxa, la seva obsessió es converteix en deliri, fins al punt que creu ser la Ben Plantada, protagonista d’una de les obres de l’autor. I mentre anhela un retrobament que no es produeix, es converteix en la musa de Dalí i Lorca.
Vam anar a Faberllull amb la intenció d'escriure una història sobre la Lídia de Cadaqués, un personatge real de principis de S. XX que ens va hipnotitzar d'ençà que el vam descobrir. Per fer-vos una idea del tipus de dona que era, només us direm que Eugeni d’Ors li posà el nom de “El Quixot del Mediterrani” i que Dalí la considerava “la musa del pensament paranoic-crític”.
Teníem molt clar el gènere, el to i el tipus de llargmetratge que volíem escriure i també el que volíem explicar. Però ens costava molt desfer-nos de parts importants de la seva biografia que ens captivaven, però que ens perjudicaven a l'hora de definir l'arc del personatge i l'estructura del guió. Hi succeïen tantíssimes coses, que teníem material per a omplir tota una sèrie...
Durant aquests dies a Olot, hem treballat de valent. Hem pogut desfer-nos d'aquells esdeveniments que tant ens encisaven, però que no deixaven avançar la trama. Ens hem centrat en l'etapa de la seva vida que la va definir com la Lídia de Cadaqués que avui coneixem (del 1904 al 1922) i hem definit l'estructura de totes les trames de la pel·lícula. Hem pogut desenvolupar el personatge a fons, el seu arc emocional i el seu deliri. L’assessorament de l’Enric Rufas ha estat crucial. Ell ens ha ajudat a donar les passes amb més confiança i a desenamorar-nos d’algunes coses que teníem molt integrades, però que no ens ajudaven.
Deu dies després, sortim de l’hotel Riu amb una escaleta sòlida i amb moltes ganes d’embarcar-nos en l'escriptura del tractament.