Estades individuals / Olot

JAMES KELLY

Del 22 de novembre de 2021 al 29 de novembre de 2021

JAMES KELLY
Traductor i escriptor
Perth (Escòcia)

Biografia

James Kelly és un escriptor i traductor molt interessat en el paisatge i el temps. El seu treball explora les interaccions entre diferents escales de temps, des de la humana fins a la geològica, i com es manifesten en els paisatges, i es nodreix del que podem aprendre de les cosmovisions d'altres pobles en les nostres relacions amb la terra. Actualment està treballant en un llibre sobre els paisatges i els pobles de Xile, basat en les experiències de cinc anys vivint al país.

Ha publicat dos llibres: Earthwriting (2013, escrivint com Kenneth Araya) i Escriptura de la terra (2021), un recull d'imatges i poemes inspirats en la geologia de la província de Terol. Els seus escrits també han aparegut en revistes com Ecozon@: European Journal of Literature, Culture and Environment, Landscapes: The Journal of the International Centre for Landscape and Language, Earthlines, you are here: the journal of creative geography i Earth Island Journal.

Projecte

Durant la seva estada a Faberllull, James treballarà per completar la primera de les tres parts del seu llibre sobre els paisatges de Xile. El llibre narrarà tres viatges ficticis en diferents latituds dels Andes xilens, centrant-se el primer en els boscos de Araucaria araucana, únics en el Con Sud d'Amèrica del Sud. Seguirà el curs del riu Biobío aigües amunt als Andes fins als paisatges de la vila pehuenche, el nom deriva de la paraula maputxe per l'araucaria araucana (Pehuen), convidant a la reflexió sobre la nostra pròpia posició com a humans en el món natural.

El novembre del 2021 vaig estar una setmana a la residència Faberllull d'Olot, un petit poble del Pirineu català amb una població de 35.000 habitants, enclavat en un paisatge de volcans i boscos, a uns 100 quilòmetres al nord de Barcelona. El destí em va anar bé: en algun moment m'havia cansat de les grans ciutats, preferint en canvi els llocs on encara pogués sentir el vincle amb el paisatge que l'envolta. Va ser una setmana que va proporcionar una preciosa finestra d'oportunitat per escapar de les interrupcions d'una carrera autònoma els projectes i les demandes de la qual sovint envaeixen el temps que soc capaç de reservar per escriure. La residència va ser l'oportunitat de trobar un espai per centrar-me exclusivament en el meu projecte sobre els paisatges de Xile, per traçar una línia a la sorra acabant un capítol d'un llibre i començant a pensar en el següent.

Tot i que la setmana va resultar productiva pel que fa a la feina que havia planificat, durant la meva estada a Faberllull vaig trobar molt més que la solitud concentrada que havia estat buscant. Hi havia Olot mateix, un lloc càlid i acollidor, amb la seva personalitat marcadament catalana. Arribava a trobar a faltar el poble quan s'acabava la setmana i baixava de la muntanya de nou a l'anonimat i la indiferència dels carrers de la gran ciutat de Barcelona. Em trobaria recordant, ja amb un cert afecte, l’obertura d’Olot als paisatges de la Garrotxa del voltant; les vistes des de la finestra de la meva habitació i des dels cims dels volcans que definien la topografia del poble; l'olor del fum de la fusta persistent a l'aire; les roques ígnies negres que s'havien obert cap a les parets de l'arquitectura de la ciutat. I, és clar, hi havia els altres residents amb qui vaig compartir aquella setmana: onze en total, una barreja d'escriptors i artistes visuals de diferents nacionalitats. Hi havia les presentacions i la posada en comú del treball dels altres; l'oportunitat d'aprendre sobre els nostres respectius antecedents i de veure momentàniament el món tal com el veuen els altres. Hi havia la convivència de les nostres converses durant els sopars que s'esteniaven fins a la nit, lubricats per una generosa oferta de vi local.

La setmana va passar ràpidament, massa ràpid, i cap al final em vaig trobar una vegada més reflexionant sobre la importància del viatge: no el fet de marcar les destinacions en una llista o, pitjor encara, de "fer-les", sinó el tipus de viatge. marcat per una autèntica curiositat i obertura a noves trobades, a experiències el significat de les quals només podrem arribar a adonar-nos plenament molt després de l'esdeveniment. Va ser un recordatori de l'important que és per a nosaltres, com a escriptors, com a artistes, com a traductors, sortir a l'ample del món, buscar aquest tipus de trobades, mantenir l'esperit d'obertura i cosmopolitisme, que sent cada cop més assetjat, viu.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"