Estades individuals

MARIANO VESPA

Del 20 de setembre de 2021 al 27 de setembre de 2021

MARIANO VESPA
Periodista, escriptor
Tres Arroyos, Buenos Aires

Biografia

Mariano Vespa va néixer el 1988, a Tres Arroyos, l’Argentina. És periodista cultural i escriptor. És llicenciat en Comunicació Social per la Universitat de Buenos Aires. Ha realitzat estudis de postgrau en el Programa de Cinema per a artistes de la Universitat Di Tella, i va fer cursos d'extensió en autoficció documental a l'Escola de Cinema de l'Havana.

Col·labora regularment en diversos diaris i revistes digitals com Perfil i La Agenda. El 2020 Mariano va guanyar el Primer Premi de Novel·la, Fundació María Elena Walsh. La novel·la Al final del abismo és de pròxima aparició en premsa (Tren en movimiento ediciones). És un dels artistes seleccionats per al Laboratori Federal, Museu Sívori, Buenos Aires.

Projecte

Durant la meva estada a la residència, el meu objectiu és treballar en el meu segon llibre, differents assajos autobiogràfics sobre la ceguesa.

BITÀCOLA: Em vaig veure entre les llums

"Com es pot no somiar a museus, quan un mateix és una mena de museu", va escriure en una ocasió l'escriptor uruguaià Mario Levrero. Amb aquesta idea flotant, vaig imaginar no només una galeria de referències artístiques (creadors, obres, museus o objectes) sinó també un ventall d’elements que podia incloure allò que és immaterial: vincles, frases, oblits i acudits.

Arran d'una deriva biogràfica que té a veure amb la pèrdua de la visió, em vaig centrar a aglutinar qüestions lligades al color blanc, una tonalitat que té infinits (i contradictoris) significats. Pensar en colors implica aturar-se davant el tot i també davant el no res, en allò que s'esfuma.

Cada cop més sovint m'allunyo de la idea que considera l'exercici literari com un treball solitari. L'intercanvi, el diàleg, ajuda a pensar i estimula la creació

El punt àlgid de la meva experiència a Faberllull té a veure amb això: amb compartir un espai físic i simbòlic amb artistes de diferent procedència, disciplina i, en alguns casos, amb una mirada diferent respecte del quefer artístic, i per què no, del món.

Sens dubte, va ser l'experiència més gratificant, no només en relació amb la dinàmica quotidiana, sinó també en virtut de la reflexió personal sobre les potencialitats que assumeixo com a creador artístic.

Va ser un viatge accidentat, però ho sabia per avançat: assumir el risc també és part de enfrontar-se a un mateix. Després de moltes proves amb bastonet (el color blanc em persegueix), vaig poder arribar a Olot amb molt d'entusiasme i això es va convertir en un motor que tant de bo no s'aturi.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"