Estades individuals / Olot

JAMIE MELBOURNE-HAYWARD

Del 25 d'octubre de 2021 al 29 d'octubre de 2021

JAMIE MELBOURNE-HAYWARD
Escriptor freelance
Barcelona

Biografia

Jamie Melbourne-Hayward és un escriptor i periodista de Wellington, Nova Zelanda. Els seus textos s’han publicat a Oceania i Europa, en espanyol i en anglès, títols com The New Zealand Herald, Metropolitan, Vice Magazine, Capital Magazine i la publicació literària australiana Kill Your Darlings.

Projecte

Aprofitaré la meva estada a Faberllull per seguir treballant en la meva primera novel·la, en particular en la segona part, que actualment està esgtancada en els records, poemes i inspiració inconnexos. La novel·la està ambientada a Barcelona amb el teló de fons de la crisi financera de 2010-2011, i entrellaça els esdeveniments que condueixen a la radicalització del protagonista per part dels anarquistes.

La meva escriptura s'ha vist influïda per un ampli ventall d'autors en llengua espanyola, entre els quals destaquen els creadors de l'univers Cortázar i Borges. Tinc curiositat per infondre el lirisme poètic de l'espanyol amb l'eloqüència descriptiva de l'anglès, i actualment estic llegint les obres de l'autor català Enrique Vila-Matas, la fascinació per la quotidianitat -observar l'espai entre els esdeveniments- és una de les meves pedres de toc en el procés creatiu.

Situada en un camí rural a la sortida de la ciutat, la residència Faberllull em va oferir l’entorn perfecte per centrar-me en l’escriptura. La meva finestra a l’Hotel Riu tenia vistes a camps productius i trams de bosc grocs i vermells. Hi havia robots tallagespa que recorrien grans extensions d’herba, agricultors que conreaven la terra, granges que cremaven munts de fulles, i globus aerostàtics que passaven flotant per la cara nua i blanca de la muntanya; tres globus platejats que, a l’alba, adoptaven l’aparença inquietant dels ovnis. La tardor s’anava assentant. Tot i així, l’únic moment en què el cel es va esclarir, va ser per deixar caure una pluja assolellada. Entremig dels gargots, sortia a passejar pels camps de gira-sols, blat de moro, i terra acabada de llaurar (que semblava xocolata negra trossejada). Per a mi, que venia directament de la ciutat, la sensació de llibertat era embriagadora. Al vespre, passejava per camins lleument il·luminats que es bifurcaven en múltiples direccions des de l’hotel i intentava captar la llum de les estrelles. Durant aquestes passejades, vaig descobrir per què només alguns redols de gira-sols en concret mostraven la totalitat dels seus pètals grocs. Eren els que estaven agrupats al voltant de la base dels fanals (disposats cada 50 metres, aproximadament), que dotaven les flors d’il·luminació artificial. Tret d’aquests grups, la resta del camp estava corbada per l’edat, amb els caps inclinats cap al terra. Aquest fenomen explicava per què, de dia, aquests grups de gira-sols miraven al seu voltant en direccions aleatòries —totalment confosos—, sense saber del cert quin Déu de la Llum havien de venerar.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"