Estades temàtiques

MACARENA DEHNHARDT AMENGUAL

Del 2 de novembre de 2021 al 8 de novembre de 2021

MACARENA DEHNHARDT AMENGUAL
Estudiant de doctorat
Xile

Biografia

Macarena Dehnhardt és una estudiant de doctorat xilena del programa de Traducció i Estudis Interculturals, impartit per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A Xile, va obtenir el grau en Literatura i Lingüística Hispànica de la Universitat de Xile. Posteriorment, va fer el màster a la UAB. Durant el màster, va iniciar una investigació sobre la comunicació entre els serveis públics xilens i els immigrants haitians que han arribat a Xile. Per abordar el seu estudi, va treballar amb les àrees d’Interpretació als Serveis Públics i de Polítiques de Traducció.

Projecte

El nostre projecte de treball se centrarà en un dels temes que es tracten en un capítol de la nostra tesi doctoral: les polítiques de traducció que hi ha als serveis públics xilens (de salut, educació i justícia) per donar resposta a les barreres comunicatives que emergeixen amb els migrats haitians. Així mateix, tindrem com a objectiu reflexionar sobre com aquestes polítiques de traducció es poden vincular amb els drets lingüístics de les persones no hispanoparlants que habiten Xile.

Drets lingüístics a Faberllull: L’experiència de connectar amb Catalunya i d’obrir mirades

Després de l'any de pandèmia i tancament del 2020, connectar amb el món real (i no virtual) es va transformar en un anhel que, sens dubte, vaig poder assolir aquest novembre del 2021. Crec que tots els residents estàvem desitjosos de tornar a connectar, de compartir en extenses converses que no estiguessin intervingudes per la pantalla. La nostra primera experiència, com a grup que treballa amb temes lingüístics i pels drets lingüístics, va començar el 2020 a la versió virtual d'aquesta residència. Tot i que va ser una bona primera instància per conèixer-nos i comprendre els nostres interessos de treball, no supera l'experiència real que vivim al ràfec de la Garrotxa i gràcies a la diligent organització de Faberllull, amb la Pepa Pasamón i la Gavina Freixa.

Una de les qüestions que em semblen més importants de compartir, pel que fa a la meva estada a Olot, és la possibilitat d'experimentar la multiculturalitat, de conèixer persones de llocs diversos (Nigèria, Índia, Algèria, Itàlia, Països Baixos, Catalunya, Síria ) i amb una gran gamma d'interessos, de qüestions que a la meva vida com a xilena mai no vaig sentir. Obro la meva mirada, aleshores, en compartir cada esmorzar i cada sopar amb els meus companys de residència, entenc els seus punts de vista i el perquè dels seus treballs. Comparo les seves perspectives amb la meva, amb la meva experiència a Llatinoamèrica i genero noves reflexions, aquesta vegada des d'una mirada multicultural, però també entenc quin és el meu lloc.

En cap altra instància acadèmica, he tingut la possibilitat de compartir tan distesament amb investigadors i amb artistes, en un context de confiança, però sense deixar de banda l'anàlisi constant o les instàncies d'aprenentatge. Sens dubte, és una de les experiències que més valoro dels meus anys com a estudiant de doctorat, ja que m'ha permès parlar i pensar sense restriccions en la lingüística i en les minories lingüístiques, però, sobretot, m'ha permès sortir de la tancada que genera investigar tan assíduament un mateix tema.

He de fer una menció especial a la possibilitat que ens van lliurar Mariona Miret, Yael Peled, Faberllull i Lingua Pax d'accedir a una instància multilingüística que excedeix les anàlisis racionals sobre les llengües amenaçades. L'activitat “Grieving the loss of my language” ha estat una experiència única des que vaig interessar-me per temes de llengües. És indubtable el valor que té obrir un espai que incorpori les emocions sorgides per la pèrdua de la nostra llengua. Així, es traça un nou camí per a totes aquelles persones que experimenten aquesta pèrdua, aquest dolor i que poden (i podran) sentir-se acompanyades gràcies a aquesta instància.

Vull deixar un darrer paràgraf per destacar la connexió que es genera a Olot amb la comunitat catalana. Diàriament, compartir amb les persones del Riu Fluvià, amb la gent de la ciutat i amb els residents catalans, em va permetre aprofundir més en la llengua, la cuina i la cultura de Catalunya en general. Sens dubte, això no hauria estat possible sense Faberllull, ja que no hauria sabut de la Garrotxa, de la ratafia, ni del que és particular de l'accent català en aquesta zona. Així, aquesta experiència ha estat una immersió en la multiculturalitat que sens dubte continuaré evocant en el futur.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"