La meva estada a la residència de Faberllull a Olot va transcórrer entre els dies 13 i 20 de setembre de 2021. El motiu que em va portar a sol·licitar plaça en aquesta residència va ser la necessitat de trobar un espai, allunyat de l'enrenou del dia a dia, per centrar-me en l'escriptura de la meva segona novel·la: Ocellets prenyats. Aquest segon treball narratiu és la continuació de la visió hiperrealista del llenguatge que vaig desenvolupar en la meva primera i única novel·la fins avui, Panxa de ruc. Ocellets prenyats està pensada per a ser una història dividida, al seu torn, en dues històries paral·leles protagonitzades per un pare i una filla. La història es vertebra al voltant de temàtiques com ara l’atenció, l'abandonament, la maternitat no desitjada o la pobresa a les Canàries.

La meva intenció inicial era dedicar la totalitat de les meves hores de treball a aquest segon projecte de novel·la, però, malauradament, vaig haver de combinar diverses tasques. La meva condició de periodista autònoma no em permet d’abandonar durant gaire temps els encàrrecs dels mitjans i de les empreses que em contracten. Durant aquella setmana a Faberllull, vaig dedicar els matins a treballar sobre qüestions relacionades amb l'adaptació cinematogràfica de la meva primera novel·la i a un reportatge periodístic llarg que havia de lliurar en un termini breu de temps. Amb molt d'esforç, vaig aconseguir dedicar les tardes a escriure Ocellets prenyats, quelcom que em va fer molt feliç, perquè no aconsegueixo treure temps per a això en el meu dia a dia. Durant aquestes tardes dedicades a la novel·la, vaig aconseguir estructurar el llibre de principi a fi, vaig escriure els primers capítols i vaig tornar a revisar aquelles lectures que més em van inspirar en els últims mesos.

Pel que fa a l'entorn de treball a Faberllull, puc dir que em sento molt satisfeta. La taula i la cadira de l'escriptori eren còmodes, les vistes cap a les muntanyes oxigenaven l'habitació i gairebé semblava que estigués escrivint dins dels arbres, i la possibilitat de treballar a l'espai comú que la residència posa a disposició em va facilitar molt la jornada. D'altra banda, va ser fàcil trobar moments per aclarir les idees entremig de tantes hores de treball. Vaig poder sortir a córrer pels voltants de l'edifici i, en algunes ocasions, vaig nedar a la piscina de l'hotel.

Encara que la meva intenció inicial era compartir només moments puntuals amb les altres persones residents, em vaig endur la gran sorpresa de fer una bonica amistat amb moltes d'elles. És cert que vaig tenir dificultats per aconseguir un menú vegà que em deixés satisfeta, però igualment vaig gaudir molt dels sopars. L'últim àpat del dia es va convertir en un magnífic espai de trobada i diàleg que em va permetre compensar la solitud de la resta de la jornada, que dedicava a la feina a l'habitació. Vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un recital trilingüe de la mà del poeta portuguès Rui Cóias (Juan Carreño i Maya Feile Tomes es van encarregar del castellà i de l'anglès, respectivament) i a un concert de piano extraordinari de Jung Sun Kang. Després d'alguns sopars, l'escriptora Atieh Asadollahi i el poeta i cronista Juan Carreño van llegir alguns dels seus textos i vam poder comentar-los. M'enduc grans amistats d'aquesta setmana a Faberllull i, sens dubte, moltes ganes de repetir l'experiència.