Biografia

Kristina Marie Darling és l’autora de trenta-cinc llibres, entre els quals Look to Your Left: A Feminist Poetics of Spectacle (University of Akron Press, 2021); Stylistic Innovation, Conscious Experience, and the Self in Modernist Women’s Poetry (Rowman & Littlefield Publishing Group, 2021); Silence in Contemporary Poetry, que publicaran en tapa dura la Clemson University Press als Estats Units i la Liverpool University Press al Regne Unit; DIFFICULT: Essays on Contemporary Feminist Poetry (Black Ocean, propera publicació); ANGEL OF THE NORTH (Salmon Poetry, propera publicació); i X Marks the Dress: A Registry (com a coautora amb Carol Guess), que publicarà Persea Books als Estats Units. Penguin Random House Canada també en publicarà una edició canadenca. La seva feina ha estat reconeguda amb tres residències a Yaddo, la Martha Walsh Pulver per a un poeta i la Residència Howard Moss de Poesia; una beca de la Fundació Valparaíso per viure i treballar a Espanya; una beca Hawthornden Castle, finançada per la Fundació Heinz; un lloc d’artista en residència a la Cité Internationale des Arts de París; cinc residències a l’Acadèmia Americana de Roma; dues beques de la Fundació Whiting, i el Premi Dan Liberthson de l’Acadèmia de Poetes Americans, que va rebre en tres ocasions diferents; entre molts altres premis i distincions.

Projecte

Tinc previst treballar en un article acadèmic que explori la poesia de la persona, és a dir, un poema escrit amb la veu d’un orador fictici, com un exercici d’empatia a través de les fronteres generacionals, tant per al lector com per a l’autor. L’article oferirà lectures properes de poemes d’escriptors que adopten com a personatge algú molt més gran o molt més jove, inclosos treballs recents de Kara Candito, Louise Gluck, Rebecca Hazelton, Shane McCrae, Lillian Yvonne Bertram, Kelly Weber i altres poetes contemporànies. Les preguntes que considerarà l’article inclouen: Fins a quin punt la poesia ofereix un hipotètic camp de proves, on podem experimentar amb noves maneres d’interactuar i relacionar-nos? La poesia pot fomentar l’empatia i la generositat en les nostres interaccions socials, en les arts i en la cura de la gent gran? Com podem portar la llibertat imaginativa i l’empatia que ofereix la poesia a la vida quotidiana? Estic segura que la naturalesa internacional i intergeneracional de la residència Faber inevitablement ampliarà la idea que tinc ara de les possibilitats d’aquest article acadèmic.