Estades individuals / Olot
JORDI ASPA TRICAS
Del 2 de desembre de 2020 al 6 de desembre de 2020
Biografia
Als vint anys estudia a l’escola de circ d’Annie Fratellini a París girant amb el Circ Fratellini amb el seu número d’ensinistrament còmic. L'any 1987, juntament amb Bet Miralta, creen Escarlata Circus. Creen espectacles de carrer, sala i vela; realitzen gires nacionals i internacionals. Ha estat director i creador d’espectacles i d’esdeveniments de gran i de petit format, de sala, de carrer i de vela, amb alumnes d'escoles de circ i amb companyies professionals. Del 1997 al 2011, juntament amb Bet Miralta, porta la direcció artística de la Fira del Circ Trapezi, des de la seva creació fins a la 15a edició. Jordi Aspa i Bet Miralta han estat premiats pel seu projecte Trapezi l'any 2007 amb el Premi Nacional de Cultura per la Generalitat de Catalunya i el 2012 amb el Premi Nacional de Circ pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya a Trapezi per la seva trajectòria durant els anys de la direcció artística d’Escarlata circus. Aplaudiment dels premis FAD Sebastià Gasch a l’espectacle Pugilatus.
Projecte
Durant la meva estada a Faberllull Olot classificaré la matèria i aprofundiré en la lectura i visionat de les fonts documentals esmentades en el meu projecte per extreure disparadors en forma de preguntes i accions que em permetran teixir el segon procés de recerca i començar l’escriptura de la tesi. Generaré una autoavaluació sobre aquest període i escriuré el document sobre l’estat de desenvolupament de la recerca.
Qui diu Hotel, diu Riu...
Ho hem entès tot quan ens hem adonat que tot era una conxorxa.
Hem vingut a Faberl Olot adduïts i hipnotitzats.
Arribar a trobar el desllorigador d’aquesta operació gairebé secreta i de l’alçada d’organització nacional i amb relacions internacionals.
Hem investigat sobre fons i amb fonts que fins i tot hi ha intervingut la font de la Moixina. Hem pogut entrevistar personatges d’Olot i rodalies. Ens hem omplert la panxa de les millors menges i les hem transformat amb qüestions i respostes encara per definir.
El gran desllorigador rau en el nom de l’hotel on hem estat allotjats: Hotel Riu.
No hi ha res millor que un dels primers aixoplucs del nostre projecte sobre la recerca d’un nou paradigma del riure, sigui fonèticament l’imperatiu o la tercera persona del singular del verb en qüestió que ens ha empès a engegar aquesta nova aventura.
Doncs sí! Hem rigut, hem fet riure i som encara més conscients que el riure cal tractar-lo i tenir-ne cura perquè no esdevingui una de les espècies en extinció ni de casa nostra ni de cap part del planeta.
Gràcies per donar aquest bressol als sacseigs d’aquest acte franc, sa i saludable.
Aquest verb que hauria de ser immortal i quotidià ens l’emportem prestat, però en deixem estela perquè pugueu gronxar-vos-hi i delectar-vos-hi sempre que vulgueu.
Gràcies,
els escarlata
