Biografia

Valèria Gaillard (Barcelona, 1973), filòsofa de formació, es va endinsar en el periodisme per atzar. Després d’estudiar a París el Màster en Periodisme de l’Institut Nacional de l’Audiovisual, va anar enllaçant diverses feines en mitjans francesos i catalans fins que el 2003 va entrar al diari El Punt. A partir d’aleshores s’ha especialitzat en informació cultural literària, així com de música i dansa clàssica. El 2007, paral·lelament als estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, va engegar el projecte de traducció d’A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, del qual han sortit, de moment, dos volums (Grup 62). A més, ha cofundat, juntament amb altres proustians de Catalunya, la Societat d’Amics de Marcel Proust, de la qual és secretària general.

Projecte

El meu projecte és enllestir la traducció al català de Pel cantó de Guermantes, de Marcel Proust, el tercer volum d’una sèrie que n’inclou set. De moment, han sortit publicats Pel cantó de Swann (2011) i A l’ombra de les noies en flor (2013) amb labutxaca, del Grup 62. Es tracta d’un treball complex que requereix dedicació i concentració.  Vaig començar a traduir A la recerca del temps perdut de Marcel Proust l’any 2007 com una iniciativa personal, ja que aleshores no hi havia cap traducció actualitzada d’aquesta novel·la cabdal de la literatura universal. El tercer volum d’A la recerca del temps perdut, El cantó de Guermantes, publicat per Gallimard entre els anys 1920-1921, correspon a la primera joventut del jove narrador i s’ambienta bàsicament a París, on la família del protagonista viu i s’instal·la concretament a una part del palauet dels Guermantes. En aquest volum apareixen altres personatges clau de la Recherche com ara l’actriu de passat dubtós Rachel, inspirada en les dues dives de l’època, Réjane i Sara Bernhard.