Estades temàtiques / CREENCES RELIGIOSES / Olot
ADAM MORRIS
Del 29 de setembre de 2017 al 13 d'octubre de 2017
Biografia
Adam Morris (Harrisburg, 1983) és un escriptor i traductor amb seu a San Francisco, Califòrnia. És traductor de With My Dog-Eyes (Melville House, 2014), de Hilda Hilst; Quiet Creature on the Corner (Two Lines, 2016) i Atlantic Hotel (Two Lines, 2017), de João Gilberto Noll; and Beatriz Bracher’s, i de I Didn’t Talk (New Directions, 2018), de Beatriz Bracher. És editor, amb Bruno Carvalho, de Essays on Hilda Hilst: Between Brazil and World Literature (Palgrave, 2017). Els seus escrits i traduccions han aparegut a BOMB, The Believer, n+1, Los Angeles Review of Books, Times Literary Supplemen i en altres llocs. A Faber, Adam Morris treballarà en el manuscrit del seu primer llibre, American Messiahs, una història cultural dels moviments messiànics als Estats Units. Serà publicat per Liveright/W. W. Norton.
Projecte
Els Estats Units han produït un nombre sorprenent de messies autodeclarats i de comunitats messiàniques. Tot i això, les sectes messiàniques són generalment rebutjades com a “cultes” que distreuen de les forces socials més legítimes, els nord-americans que afirmen ser el messies han organitzat experiments impressionants en els estils de vida alternatius, i sovint es troben ells mateixos dins la franja radical de moviments pel canvi social progressiu. Cada secta messiànica d’èxit va emular aspectes dels seus predecessors i contribueix a una narrativa del socialisme messiànic nord-americà que es remunta a la Revolució Americana. American Messiahs torna a avaluar el paper dels moviments messiànics en les lluites americanes per la justícia racial, la igualtat de les dones i la dignitat dels treballadors.
A Faber, les converses lúdiques entre els residents em van permetre reconsiderar el meu projecte
Com a escriptor i investigador, sovint em trobo excavant profundament en arxius de cartes i diaris vells, o esternudant damunt llibres plens de pols que ningú no ha tret dels prestatges des de fa temps. Els mons que descobreixo i reviso en la meva recerca creixen més meravellosos a mesura que els exploro i descobreixo connexions amb altres regions del coneixement. Soc un erudit independent, per això viatjo sol. Però de tant en tant em trobo en companyia de viatgers molt més experimentats i savis que jo. El període de residència a Faber sobre creences religioses va ser una d’aquestes experiències; em va sorgir la fabulosa oportunitat de reunir-me amb persones amb un profund interès en tot tipus de creences religioses. No és gaire habitual tenir l’oportunitat de compartir taula en els sopars parlant de contes recòndits de sectes messiàniques oblidades a Amèrica! A Faber, les converses lúdiques entre els residents em van permetre reconsiderar el meu projecte i les meves idees a la llum d’altres tradicions religioses. Vaig aprendre molt sobre el meu propi projecte, mentre escoltava els altres debatent-hi. Potser el millor de tot va ser el temps compartit: no hi ha una millor benedicció per als escriptors i els estudiosos que posar-los en una habitació i dir-los que només han de seure, pensar i escriure. I, per descomptat, les excursions a la muntanya boirosa no ens van fer cap mal! Deixo Catalunya amb molt d’afecte per Olot, Faber i els meus companys.
