Estades temàtiques / FEMINISMES / Olot
ERIKA RUONAKOSKI
Del 23 d'octubre de 2017 al 12 de novembre de 2017
Biografia
Erika Ruonakoski és una filòsofa finlandesa que actualment treballa a la Universitat de Jyväskylä. Fenomenologia del cos, l’existencialisme i la filosofia feminista constitueixen la base teòrica del seu treball, que se centra en els temes de la intersubjectivitat, el gènere, la personificació, l’animalitat i la temporalitat. Abans del seu projecte actual, Gender and Philosophy, va fer recerca en la filosofia de Simone de Beauvoir i va traduir diverses obres de Beauvoir, incloent les versions fineses de Must We Burn Sade? (2007), The Ethics of Ambiguity (2011) i The Second Sex (2009 and 2011, amb Iina Koskinen i Hanna Lukkari). La seva obra conjunta amb Tua Korhonen, Human and Animal in Ancient Greece: Empathy and Encounter in Classical Literature, va sortir el 2017. Es va continuar amb el tema de l’empatia amb els animals, que ja era present en la seva tesi doctoral Eläimen tuttuus ja vieraus (2011, Familiaritat i estranyesa dels animals).
Projecte
Durant la seva residència, vol acabar de donar els darrers retocs al seu llibre, The Situated Student: Strategies of Inclusion in Teaching Philosophy. El llibre és una part de Erasmus+ Strategic Partnership Gender and Philosophy, creat per contrarestar la marginació de les dones i les minories en la filosofia per mitjà de la pedagogia. Està escrit com un llibre de referència sobre la pedagogia inclusiva, però també és una investigació filosòfica sobre les possibilitats i restriccions que es produeixen a l’aula.
Faber: treball, amics i muntanyes
Les tres setmanes que vaig pasar a la residència Faber es van omplir de treball intens i de nombrosos debats inspiradors amb les altres residents. Treballar a la residència et deixa moltes opcions per programar-te els dies, i cada grup pot fer que les seves activitats mútues siguin bastant lliures. En el període de residència sobre feminismes, vam organitzar sessions de taula rodona gairebé cada tarda per debatre el nostre treball i les nostres idees. Vaig trobar aquestes discussions informals molt fructíferes, gaudint de les exposicions no només pels diferents punts de vista de les estudioses feministes sinó també del treball de les poetes feministes, novel·listes i traductores. Per fer exercici, vam anar caminant pel camp, els boscos i els turons que començaven pràcticament des del pati del darrere de la residència. En aquest sentit, el període de la residència Faber va ser una combinació de treballs solitaris, juntament amb els altres residents i experimentant la naturalesa catalana, en particular les magnífiques muntanyes que envolten la ciutat d’Olot i es veuen diferents cada dia segons el clima. Em va agradar molt l’actitud càlida i acollidora del personal de Faber, i especialment l’hospitalitat de Francesc Serés quan ens va portar a molts llocs d’interès de la comarca de la Garrotxa.