Estades temàtiques / URBANISME / Olot
NEGIN ARMIOUN
Del 19 de gener de 2018 al 31 de gener de 2018
Biografia
Negin és una arquitecta i investigadora feminista de l’Iran que estudia un màster d’Arquitectura Sostenible a la Universitat de Tecnologia de Tampere (Finlàndia). En els seus dissenys i articles, intenta combinar els estudis de gènere i les ciències socials amb l’arquitectura i mirar l’urbanisme i el disseny urbà des d’un punt de vista feminista. Actualment treballa en les noves formes d’urbanisme participatiu per involucrar els grups exclosos de persones en el procés de presa de decisions i “donar als altres” veu i eines per ser escoltats. Ha treballat també sobre el gènere i els espais binaris, com el públic i el privat, des d’una perspectiva feminista.
Projecte
A Faber, Negin es planeja utilitzar l’atmosfera multidisciplinària per debatre sobre ciutats iguals possibles/impossibles, com s’han exclòs determinats grups de persones dels espais públics i com es pot canviar un espai urbà perquè sigui més inclusiu. Treballarà també en una nova distribució espacial per reflexionar sobre el binomi públic i privat en el cas dels residents de Faber. Utilitzarà els resultats dels debats i l’experiència espacial de la seva tesi de màster sobre un nou enfocament de compromís amb el disseny de l’espai habitable/barri/poble/ciutat cap a una societat més igualitària.
Més enllà d’una experiència
La vida és una oportunitat única, oi? I sempre estic buscant noves i diferents experiències per enriquir la meva vida! Especialment aquelles experiències que poden ampliar la meva perspectiva. Faber em semblava una amb un ambient multidisciplinari al voltant d’un tema específic en la planificació urbana. No obstant això, quan vaig arribar a Faber, a Olot, i després de passar-hi uns quants dies, tot plegat va esdevenir més que una experiència. No només els treballadors i el director de Faber es mostraven entusiasmats amb la feina que fan, més enllà de la responsabilitat que suposa; no només els viatges i les reunions són plens d’energia, i és més que una part del pla de la residència; no només els residents són uns acompanyants perfectes en totes les nostres converses, no són només residents; però també Olot mateix té molt més per oferir que un poble d’aquesta mida té més que una ciutat mitjana. Faber em va donar l’oportunitat de pensar sobre la fenomenologia del discurs d’independència en l’esfera pública mentre caminava pels carrers. Els carrers plasmen aquest discurs a través de símbols, banderes i llums. Vaig sentir que estic en aquest moment i lloc de la història que seria inoblidable. Em vaig sentir com a part de tots els somiadors que intenten construir el futur. Em vaig sentir verda com els paisatges, blava com el cel i groga com els carrers.