Estades temàtiques / URBANISME / Olot
ARISTOFANIS SOULIKIAS
Del 17 de gener de 2018 al 31 de gener de 2018
Biografia
Aristofanis Soulikias va estudiar Arquitectura a la Universitat McGill, i té un màster en Estudis de Conservació a la Universitat de York (el Regne Unit). Després d’haver treballat com a arquitecte a Grècia i al Regne Unit durant diversos anys en edificis patrimonials i urbanisme sostenible, va tornar a la seva ciutat natal, Mont-real, per aprendre l’art de l’animació cinematogràfica a l’Escola de Cinema Mel Hoppenheim, amb ganes d’explicar històries sobre l’entorn construït, l’impacte social, entre d’altres. Soulikias prefereix la tècnica tradicional de silueta subalineada, que va utilitzar per a la seva guardonada pel·lícula, Last Dance in the Main, documental sobre el teixit urbà en perill d’extinció del centre de Mont-real. El seu enfocament d’investigació està ara entre l’urbanisme i l’animació cinematogràfica, i com aquest últim, com a forma d’art, pot expressar millor les facetes menys representades i intangibles de l’anterior.
Projecte
Durant la residència, aprofitaré l’estada a Olot per estudiar la ciutat com a prototip d’una ciutat de grandària mitjana, i recopilaré informació sobre les seves diverses capes històriques, els seus nombrosos rastres de desenvolupament al llarg del temps, com els residents fan ús d’aquesta ciutat, així com la seva relació amb l’entorn i la natura circumdants. Vull recopilar prou material que em serveixi com a base d’un nou projecte d’animació cinematogràfica.
Impressions
Una residència sobre l’urbanisme que engloba la seva ciència, però també la seva dimensió sociològica, així com les arts, és a dir, tots els àmbits que m’interessen, que es produeixen en una bella regió, no podria ser més interessant per mi. I, de fet, em va permetre tenir temps i espai per reagrupar-me a mi mateix i les meves energies creatives, mentre descobria la bella regió de la Garrotxa i la seva ciutat, Olot.
Tanmateix, el que va aconseguir FABER va ser més que això. Establir el terreny per als intercanvis diaris entre persones altament perspicaces d’arreu del món, cadascuna amb la seva experiència, la seva visió i fins i tot l’artesania. Les dues setmanes a Olot van ser una conversa de composició oberta que va enriquir la meva comprensió de les qüestions actuals entorn de l’urbanisme, mentre jo experimentava la satisfacció d’ajudar i, sortosament, inspirar els altres amb el meu enfocament sobre cinema.
FABER, per descomptat, són els seus fundadors, que proporcionen la visió d’Olot i la seva gent. Gràcies a la seva cura i energia, vam tenir l’oportunitat de participar en activitats de grup, volcans d’ascens, visitar artesans locals, parlar amb arquitectes locals i altres actors relacionats amb l’urbanisme. Vam conèixer a fons la seva regió i els vam aportar noves idees; una transferència de coneixement meravellosa i directa que les telecomunicacions no coincideixen.
En definitiva, en aquesta primera residència meva, em vaig adonar de com són de necessaris aquests intercanvis per a l’avanç de l’urbanisme, i el paper crític que poden tenir en el desenvolupament sostenible d’una ciutat com Olot, i FABER és l’exemple de com això es pot aconseguir.
Durant la residència vaig estudiar els elements clau de les característiques urbanístiques d’Olot, vaig presentar el meu documental Last Dance on the Main als altres residents, vaig investigar el folklore de Faràndula com a inspiració per a una nova pel·lícula d’animació i vaig recopilar dades sobre els espais públics d’Olot que podrien servir com a llocs de projecció. Vaig deixar amb noves idees, una nova inspiració, una nova energia i molts nous amics amb els quals esperem continuar aquesta conversa en un futur pròxim.