Estades individuals / Olot
LAURENCE ESTANOVE
Del 17 de maig de 2019 al 24 de maig de 2019
Biografia
Doctora en poesia anglesa per la Universitat de Tolosa, Laurence Estanove és professora d’anglès en el Departament de Ciències Socials de la Universitat Descartes de París. Com a acadèmica, ha coeditat dos llibres sobre literatura anglesa i ha publicat diversos articles en revistes acadèmiques. Paral·lelament, ha estat duent a terme investigacions personals sobre la música popular des de 2012, amb un punt feble particular a Glasgow, on va arribar per primera vegada a principis de la dècada de 2000, impulsada per la passió per l’escena musical local. Al gener de 2017, el seu assaig “Some Thought ‘s on Glasgow’ s Geomusicality” va aparèixer al número 57 de la revista de Glasgow The Drouth (“Resonance”, Elodie Roy i Stewart Smith), mentre que un altre apareix en una col·lecció d’assaigs amb una editorial francesa (Disorder: pour une histoire sociale des mouvements punk / post punk, Mélanie Seteun, 2019).
Projecte
La meva recerca actual examina la influència que la música popular pot tenir en la inclinació de la gent cap un lloc, amb especial atenció al cas de Glasgow. A Faber continuaré escrivint un llibre que explora l’atractiu de l’escena musical independent de la ciutat escocesa des de principis dels anys 80 en paraules de músics, aficionats i periodistes, tots ells implicats a la seva manera en la creació de la identitat musical de la ciutat i la seva reputació internacional. En forma d’història oral, el meu llibre es basarà en entrevistes originals amb músics de Glasgow i en testimonis d’oients de tot el món.
Noves i emocionants perspectives
Quedar-me a Faber va ser una oportunitat increïble per a mi. Va ser la meva primera residència i les condicions eren ideals: tot està fet perquè puguis concentrar-te plenament en el teu treball. L’equip de Faber són persones increïbles que em van fer sentir com a casa des del moment en què vaig arribar, el personal de l’hotel va ser molt amable i servicial, i els voltants són tranquils i perfectes per fer caminades energitzants. Caminar fins al cim dels volcans va ser perfecte quan tenia dificultats per escriure. Vaig poder fer progressos significatius en el meu projecte actual, no només perquè vaig tenir temps per dedicar-m’hi sense haver de pensar en res més, sinó també gràcies als intercanvis amb els altres residents. Tot i que no en el mateix camp, vam poder compartir el nostre treball entre nosaltres i per a mi va ser una experiència increïblement inspiradora. Em va donar confiança en el que estava fent i va desencadenar noves i emocionants perspectives d’escriptura que no preveia.