Estades individuals

SANDRA BALAGUÉ

Del 5 de febrer de 2019 al 12 de febrer de 2019

SANDRA BALAGUÉ
Periodista
Catalunya

Biografia

Llicenciada en Periodisme per la UAB el 2005, posteriorment cursà el segon cicle en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. En els prop de 14 anys que han passat des d’obtenir la llicenciatura en Periodisme, ha exercit la comunicació des de les seves múltiples vessants: des del periodisme en sentit estricte fins a la comunicació corporativa, passant per un camp d’especialització en gestió i comunicació cultural. En periodisme, ha treballat a COM Ràdio, ha estat cap de redacció de la revista Escola Catalana i ha creat, presentat i dirigit el programa d’entrevistes Donasses per a Vilaweb TV, entre d’altres. En comunicació corporativa, ha estat responsable de premsa d’organismes com l’Observatori Europeu de la TV Infantil. I, en aquest camp mixt d’especialització en gestió i comunicació cultural, ha treballat en diversos projectes: des d’ajudant de la comissària del triple any literari “Sales, Calders i Tísner”, la Dra. Laura Borràs, fins a tècnica a la Institució de les Lletres Catalanes, passant per col·laboradora de la revista digital Núvol.

Projecte

Catorze diaris íntims, un reguitzell de llibretes i papers dispersos, diversos intents de novel·la i un desig: donar forma escrita a la meva manera de veure el món. Deia la Rodoreda que una novel·la es fa amb una gran quantitat d’imponderables i també amb agonies i resurreccions de l’ànima. Els imponderables no els tinc tan clars, però els darrers cinc o sis anys, a mi l’ànima se m’ha mort i m’ha ressuscitat diversos cops. Començar a sublimar tot això, a ficcionar-ho: aquest és l’objectiu de la meva estada a la Residència Faber.

Temps de qualitat

Ja torno a ser a casa, a Barcelona, però tinc els ulls plens de paisatge. És part del pòsit que m’ha deixat Faber. I crec que trigarà dies a marxar. Què ha estat Faber? Ho va expressar molt bé el seu director, el Francesc Serés. Va ser divendres, tot sopant amb les altres dues residents amb qui he coincidit, la Fàtima Llambrich i la Marta Buchaca (els primers dies també vaig coincidir amb l’Esmeralda  Berbel). “Això és temps de qualitat”, va dir ell com si res. I des d’aleshores que la Marta, la Fàtima i jo ho repetim com un mantra. Perquè no es pot dir més veritat: Faber és exactament això, temps de qualitat. Temps per pensar, per crear, per parlar. Temps. Temps del bo, temps productiu malgrat que de vegades et frustris perquè et sembla que allò que fas no val res.

Vull agrair especialment el contacte humà, a Faber. El contacte amb el Francesc, la Gavina i el Pau, tots tres atents, diligents, bonhomiosos. I el contacte, també, amb les altres residents, totes dones de bandera. Primer, l’Esmeralda Berbel, amb qui vaig compartir els primers dies de residència. Després, la Fàtima Llambrich i la Marta Buchaca. Grans i talentoses companyes, les tres, amb qui he tingut àpats, passejades i, sobretot, impagables converses sobre creació, art i vida en general.

Ja sóc a casa, però sé que Faber no s’ha acabat. Pot tenir final una cosa que fa tan de bé a l’ànima i que reactiva cos i ment i t’esperona a crear? No ho crec. Faber m’ha estat una aturada, un recés necessari. Les conseqüències no es poden preveure. Ves a saber què en faré, de tanta conversa, tant passeig i tant full guixat.

Gràcies, de tot cor. Llarga vida a Faber!