Estades individuals / Olot
ESMERALDA BERBEL PERDIGUERO
Del 1 de febrer de 2019 al 10 de febrer de 2019
Biografia
Neix a Badalona el 17 d’abril de 1961. Estudia Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. L’any 2000 publica el seu primer llibre de relats, El hombre que pagaba noches enteras,, Premi Femenino-Lumen; Alismas, premi Montserrat Roig, els poemaris Calma corazón, calma i Fumar en la bañera. Ha escrit diversos llibres de no ficció, sobre el maltractament, l’adolescència etc; ha fet el treball d’editora amb el llibre epistolar No se lo cuentes a nadie i 27 de sep. Un día en la vida de las mujeres etc. L’any 2017 publica la seva primera novel·la, Detrás y delante de los puentes, i el seu nou llibre, un diari personal, Irse. Els seus contes han rebut nombrosos premis. Actualment es dedica a escriure i a impartir classes d’Escriptura Creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i altres centres públics i privats.
Projecte
Durant la meva estada a Faber treballaré en l’escriptura de la meva novel·la, que tracta d’un dels temes més urgents en tota la història de la dona: els jocs de poder. La confusió davant el discurs d’un home d’una classe social determinada, amb una cultural, oralitat, seducció i discurs entre confús i “razonable” fan diana en les zones més fràgils de l’ésser humà. El desenvolupament de la trama està plantejat amb les escenes en què l’home sotmet a la dona d’una manera subtil i confusa. Els capítols estan imbricats entre la narració i el diàleg en la qual ella queda perplexa davant les dosis d’amor i desig alhora que va tenint lloc el maltractament psicològic. Tots dos conflueixen en el mateix ésser.
El plaer d’escriure a Faber
És la primera vegada que tinc una experiència així, ser cuidada, ben atesa, i reconeguda en la importància de la meva feina, tot aquest luxe en un paratge preciós, Olot, en un hotel tranquil en el qual hi ha la residència Faber. Les persones que hi ha al càrrec de la residencia (Pau, Gavina i Francesc) són de tal amabilitat que costa acceptar i creure que t’han regalat cinc o set dies d’estada al paradís.
Vaig arribar a la residència un dilluns i vaig estar escrivint matí i tarda, durant cinc dies, una estada curta però que vaig aprofitar al màxim perquè era tot el que havia de fer. T’aixeques i hi ha al teu abast un bufet d’esmorzar, inclòs en el regal de l’estada, esmorzes com una reina, camines pel bosc, et banyes a la piscina —glaçada a l’hivern—, passeges per l’entorn o pel poble, que està a deu minuts a peu, et submergeixes a l’habitació i continues fins a l’hora de dinar. En aquests espais de descans he conegut i compartit amb els meus companys, els que en aquests moments també eren a la residència individual: molt enriquidor per a mi poder comentar el procés, els dubtes i fins i tot llegir-nos alguns fragments. A la tarda tornava a escriure fins a les 20 h, que ja es podia baixar a sopar. El sopar forma part del regal: exquisit, de luxe.
Jo repetiria cada dos mesos, aquest regal queda per sempre en mi, i m’ha fet recordar la importància de buscar més temps per poder dedicar-me de ple al nou projecte que estic creant.
Moltíssimes gràcies.