Estades individuals / Olot
MARTA CARNICERO
Del 2 de maig de 2018 al 25 de maig de 2018
Biografia
Marta Carnicero és enginyera industrial. Ha cursat el màster en Creació Literària que ofereix la Universitat Pompeu Fabra i ha participat en el projecte de traducció literària Word for Word, organitzat per la Universitat de Columbia i la UPF. És autora de la novel·la El cel segons Google (La Magrana, 2016), que Acantilado publicarà aquesta tardor en traducció de Pablo Martín Sánchez. La traductora Alicia Meier treballa també en la versió anglesa de la novel·la gràcies a una beca PEN/Heim.
La Marta és docent del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i compagina aquesta feina amb l’escriptura de la seva segona novel·la.
Projecte
La memòria és un objecte d’estudi fascinant, ja que és la responsable de qui som i com vivim. Si, a més, considerem la importància creixent que les noves tecnologies tenen a la societat, la creació d’una ficció centrada en aquesta qüestió resulta extremament atractiva. Amb aquest projecte, la Marta vol reflexionar sobre l’impacte dels records i el seu efecte en la nostra forma de vida.
La meva experiència
No em vaig poder resistir a traslladar la taula; amb les maletes encara al rebedor la vaig arrossegar fins al davant mateix del finestral. La setmana que vaig passar a la Faber hi vaig fer una vida monàstica, amb les cortines obertes, enlluernada pel paisatge. Acostumada a l’asfalt, no em sabia avenir de la placidesa del silenci quan el sol escalfava la terrassa i convidava a obrir de tant en tant. La mica de fred que m’omplia la cambra esbandia el cansament de tantes hores davant de la pantalla; entre frase i frase em perdia en el verd fins que hi descobria el vol d’un ocell, alguna figura en moviment. Experimentar la calma —jo, que no sé estar callada—, de connectar amb la natura sense badar boca, amb la terra cruixint sota els peus, em va aclarir la ment.
Vaig rumiar, vaig organitzar, em vaig entendre. Vaig omplir de pòstits el vidre fins que es van afluixar els nusos del que duia escrit; va arribar el diumenge. D’un dia per l’altre vaig haver de tornar a casa, a la rutina. Ara, la mica de verd que trobo pels carrers gairebé em sembla de fireta.
Fa massa dies que em llevo recordant el finestral de la Faber.