Estades individuals / Olot
JAUME CLARET
Del 2 de març de 2018 al 25 de març de 2018
Biografia
Jaume Claret és professor agregat del Departament d’Arts i Humanitats i director del Grau en Història, Geografia i Història de l’Art de la Universitat Oberta de Catalunya. Es va llicenciar en Ciències de la Comunicació (UAB, 1996) i en Humanitats (UPF, 1998), i va doctorar-se en Història (UPF, 2004). Va dedicar la seva tesi doctoral a la història de les universitats espanyoles i a la política universitària durant la Segona República, la guerra civil i els primer anys del franquisme, posteriorment publicada com El atroz desmoche (Crítica, 2006). La seva recerca s’ha centrat en la historia intel·lectual, cultural i política espanyola i catalana (durant el període contemporani) y actualment es investigador principal del projecte de recerca: “Regiocat. Regionalisme a Catalunya sota el règim de Franco: discursos i pràctiques”. Es autor de diferents articles, capítols i llibres en història, entre els darrers: Breve historia de las Brigadas Internacionales (La Catarata, 2016) i Pasqual Maragall: pensamiento y acción (RBA, 2017). Mebre del consell editorial de revistes acadèmiques (Rubrica Contemporanea i Dictatorships & Democracies), ressenya novetats d’assaig pel diari ARA.
Projecte
La meva estada m’hauria de permetre finalitzar l’edició de les memòries del general Rafael Latorre Roca (1880-1968). Membre de l’Arma d’Artilleria, aquest militar espanyol, culte, políglot i ben connectat va mantenir, al llarg de tota la seva vida, un diari complet i detallat sobre la seva experiència vital i professional. Contrari a la politització de l’exèrcit, però decebut per la República, es va unir al bàndol rebel durant la guerra civil. Va dirigir una de les columnes carlines de Pamplona a Bilbao, va ser nomenat governador militar del recentment ocupat Astúries, va dirigir les tropes de Terol a la Mediterrània, va ser destinat breument a Barcelona i finalment al Protectorat marroquí. Després de la seva jubilació, entre 1947 i 1957 va dirigir la Confederació Hidrogràfica del Duero i va mantenir contacte amb casernes i ministeris. El seu testimoni ens permet penetrar en la intimitat de la cúpula militar i la jerarquia franquista, a més d’il·luminar esdeveniments específics com el Pacte de Santoña o la corrupció fonamental i fundacional del franquisme. Després d’una primera tria i edició dels diversos quaderns i publicacions del general Latorre, l’original necessita una versió més treballada que la faci publicable i accessible als especialistes i al públic en general. Amb aquest objectiu vaig cap a la Residència Faber.