Estades individuals

CARME MARTÍ CANTÍ

Del 7 d'octubre de 2021 al 12 d'octubre de 2021

CARME MARTÍ CANTÍ
Escriptora i professora
Montblanc

Biografia

Carme Martí (Montblanc, 1972) és escriptora i professora. Llicenciada en Filologia Catalana a la UAB, s’ha dedicat a la docència de català per a immigrants al Consorci per a la Normalització Lingüística, ha estat articulista de premsa comarcal i gestora cultural en el sector museístic.

És autora d’Història d’una cuinera (Fonoll, 2008), coautora de Cròniques rurals (Barcino, 2011), autora d’Un cel de plom. La vida de Neus Català (Amsterdam, 2012), que compta amb setze edicions en diferents formats, més de 20.000 exemplars venuts, una adaptació teatral i en preparació la cinematogràfica, i d’El camí de les Aigües (Amsterdam, 2017).

Projecte

Durant la meva residència treballaré en la nova novel·la. És una novel·la de ficció contemporània a l’entorn d’una greu malaltia i el que comporta en l’àmbit personal i familiar, tant en l’aspecte mèdic com en l’emocional. És un recorregut vital que aborda altres temes, com les dificultats laborals en el context de la malaltia d’un fill i la recerca d’identitat.

Trobar aixopluc

Corria el gener de 2020 quan se’m va concedir una residència individual a Faberllull Andorra. Començava l’any amb la il·lusió de tenir la novel·la avançada i una porta oberta per poder tancar-me deu dies de dedicació exclusiva. Vaig decidir carregar-me, encara més, de documentació, i vaig intensificar les visites a l’hospital Vall d’Hebron. Entrevistava especialistes i famílies, entrava a les UCI de nounats i de pediatria amb una bata, una llibreta i el cor encongit. En sortia amb el cor encara més encongit. El 2 març tancàvem les dates de la residència per a l’abril. El 13 de març la COVID-19 aturava el món, amb les famílies doblement recloses a les UCI. Es va ajornar la residència. La novel·la em va caure de les mans. Les emocions van arrasar les descripcions de les UCI i de tots els aspectes més tècnics. Vam tornar al món. Vaig viure l’alegria de les altes en la distància. Vaig tornar a començar.

Corria el setembre de 2021 quan vam aconseguir encaixar la residència i la vida. Serien menys dies, però havia acabat el nou esborrany, tenia les impressions dels editors, la il·lusió renovada i la porta oberta per tancar-me. A l’octubre vaig recórrer els 160 km que hi ha de Montblanc a La Massana delectant-me amb la bellesa de paisatges que he recorregut poc i desprenent-me de les preocupacions quotidianes. La càlida acollida per part de la Meritxell Blanco, el confort de la residència, el regal del temps, com si el poguessis desembolicar a poc a poc...

Que en un món governat pel capitalisme, les presses i la política d’aparador tinguem una xarxa de residències d’arts, ciències i humanitats que ens aculli, que ens ofereixi qualitat d’espai, dietes i temps, és com trobar un aixopluc enmig de la tempesta que et permet agafar aire, eixugar les ales i emprendre un vol procurant donar el millor. Que t’obrin, a més, les portes de la comunitat organitzant una xerrada sobre la Neus Català a seixanta alumnes de Bat és poder compartir l’aixopluc de la memòria contra el feixisme en un temps tan convuls com el que vivim. Quin privilegi, tot plegat! Faberllull, moltes gràcies!

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"