Biografia

Genner Llanes-Ortiz és un erudit maia de Yucatán, Mèxic. Es va formar com a antropòleg social a la Universitat Autònoma de Yucatán (UADY), i va completar un doctorat en Antropologia Social el 2010 a la Universitat de Sussex, al Regne Unit. Ha comptat amb el suport del Programa Internacional de Beques (IFP) de la Fundació Ford i del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (CONACYT) de Mèxic.

Les seves investigacions s’interessen pels moviments indígenes, el diàleg intercultural, les epistemologies subalternes i les arts escèniques indígenes. Ha dut a terme investigacions en col·laboració amb ONG i organitzacions indígenes a la Península de Yucatán, Equador, Belize i Guatemala. El seu treball ha explorat aspectes de l’expressió performàtica en la mobilització cultural i política a la regió maia. Més recentment, s’està centrant en diverses formes artístiques indígenes (com les arts escèniques, el cinema i la música) i la seva relació amb l’antiracisme i la revitalització del llenguatge. Actualment treballa com a professor assistent a la Facultat d’Arqueologia de la Universitat de Leiden als Països Baixos.

Projecte

Art Indígena Contemporani: oportunitats de revitalització cultural i lingüística a la regió Maia i a Mèxic.

El meu treball examina diverses formes estètiques a Mèxic i, especialment, a la península de Yucatán. Aquí m’enfoco en la producció, circulació i recepció de Túumben Maaya K’aay (la Nova Cançó Maia). En les últimes dues dècades, els joves maies de Yucatán van començar a produir cançons en llengua indígena en nous gèneres, com hip-hop, rock i reggae. Aquestes cançons han circulat a través de canals alternatius i canals patrocinats pel govern, i la recepció ha variat. Alguns han reaccionat amb sospita i temen la “contaminació” cultural. D’altres han adoptat aquesta nova pràctica com l’única manera d’evitar el desplaçament i la pèrdua de llengües. La Nova Cançó Maia és una peça d’un mosaic més ampli de formes d’art contemporani indígena a Yucatán i Mèxic dins del qual trobem ràdio experimental, vídeo comunitari, cinema de ficció i mitjans digitals, entre d’altres. El meu objectiu és entendre millor aquests fenòmens, les formes en què es relacionen i desafien les polítiques culturals mexicanes, i les formes més eficients d’augmentar-ne l’impacte.