Residència Faber: una oportunitat única per col·laborar, aprendre i inspirar-se

Vaig sentir a parlar de Faber a un col·lega que en va ser resident el 2018 i em va recomanar que hi participés. Al principi, ho vaig descartar. Com a científica i educadora de ciències, mai abans havia sentit parlar de residències per a científics i educadors i no estava segura que fos un aspecte rellevant per a la meva feina. He assistit a múltiples conferències i tallers, però, residències? I una residència per a persones de múltiples camps i condicions socials? Des de la meva experiència com a professora universitària, sovint vivim en sitges i tenim oportunitats limitades per col·laborar o fins i tot discutir el nostre treball amb companys fora de la nostra facultat o fins i tot fora de les nostres oficines. Així que inicialment, no estava segura del benefici que seria passar temps amb persones amb els seus interessos acadèmics i experiències professionals podrien tenir molt poca coincidència amb els meus. Per contra, em va convèncer la bonica pàgina web de Faber i els comentaris absolutament positius dels anteriors residents, així com les respostes ràpides i amistoses del personal de Faber. Estic molt interessada en la innovació pedagògica, així que aquesta estada em va cridar molt l’atenció i vaig decidir inscriure-m’hi. Afortunadament, la meva candidatura va ser acceptada.

Faber va ser una gran sorpresa per mi. En primer lloc, em vaig sentir benvinguda. La Sra. Gavina Freixa va assegurar que ens sentim a casa i el personal de la Residència va ser de gran ajuda. El Sr. Francesc Serés, director de Faber, no només ens va donar la benvinguda, sinó que va compartir amb nosaltres el seu amor per Catalunya, la cultura local i les tradicions. Ser convidat a un lloc bonic amb una cultura i història riques és molt inspirador. Això també ens va inspirar a explorar Olot en bicicleta. En segon lloc, també em sento molt afortunada d’haver pogut conèixer durant la meva estada una gent molt inspiradora: una periodista, Erica Buist (Regne Unit); una poeta, Kristina Marie Darling (Estats Units); un artista de teatre (Estats Units); un dissenyador d’aprenentatge, Jacob Watson (Estats Units), i una investigadora educativa, Tania Kolympari (Grècia). Venir de diferents països, cultures i estils de vida i tenir l’oportunitat de passar un temps junts en un ambient informal és molt estrany en un món modern. I estic molt agraïda per aquesta oportunitat inesperada.

Un canvi únic per reunir-me amb col·legues fora del meu propi camp en un ambient tan informal i bonic va resultar ser molt especial i extremadament beneficiós. La llibertat que em vaig donar per treballar en els meus propis projectes sense interrupcions va ser alguna cosa que no tenia feia anys. Com a professors universitaris, sovint ens sentim aclaparats per l’ensenyament, les responsabilitats dels comitès i altres treballs que ens aparten de la nostra recerca. Per ser creatiu, s’ha de tenir temps per reflexionar i reduir el ritme. Aquest és un regal que és estrany en un món modern on sempre ens precipitem. Faber em va donar aquest regal i no va ser sorprenent que al final de la Residència hagués acabat una sèrie de projectes amb els quals he estat lluitant durant mesos.

Per últim, m’agradaria fer un comentari personal. És la segona vegada que visito Catalunya. No obstant això, és la primera vegada que puc tenir algunes interaccions informals amb la gent local. Gràcies a les passejades per la natura i al recorregut que vam fer amb en Francesc pels petits pobles propers a Olot, vaig tenir l’oportunitat de conèixer una perspectiva diferent d’aquesta bella part del món. Olot em sembla un lloc molt especial i sé que quan torni a Canadà estaré molt més atenta a Catalunya, ja que una petita part del meu cor quedarà aquí. Espero poder tornar i voldria expressar la meva gratitud al meravellós personal de la Residència Faber d’Olot i al bonic regal que ens hem fet.