Faber a Olot: forjar, crear i fer el bé

Abans de venir a Faber, desitjava una mica de pau i tranquil·litat per aprofundir en les meves memòries. No obstant això, un cop a Faber, a Olot, no només vaig trobar un sòl fèrtil per escriure, sinó que també em vaig inspirar profundament en la seva gent i els seus voltants en la presència del renaixement després de les erupcions volcàniques del 1426.

La residència temàtica d’arxivística em va donar l’oportunitat de conèixer una comunitat internacional de professionals interessats, no només en la conservació de registres i la implementació de sistemes d’informació per a l’ús en la posteritat, sinó també un grup d’individus apassionats per la seva feina, les seves vides i curiosos per fer nous amics i embarcar-se en col·laboracions i converses transfrontereres.

Les experiències gastronòmiques de cinc estrelles durant els nostres sopars nocturns i els dinars gourmet casolans improvisats a la cuina de l’apartament Faber van proporcionar grans plataformes per a discussions intenses sobre com l’arxivística difereix del manteniment de registres. També ens van donar una pausa per considerar per què la comunitat empresarial hauria de preocupar-se pels estàndards i regulacions dels sistemes de gestió de la informació de l’empresa que podrien conduir a la conservació i integritat de la informació, si no beneficien els seus resultats finals, milloren la imatge corporativa o proporcionen informació que pugui convertir-se en estratègies competitives per a la indústria.

Els nostres tallers ens van desafiar a pensar en com els governs difereixen en els seus interessos en el manteniment de registres i en la seva propensió a posar barreres al compliment de la llibertat d’informació per al públic, fins i tot si hi ha lleis estrictes. En un altre cas, vam aprendre molt sobre el que va haver de passar un dels participants, del Brasil, per trobar informació bàsica sobre qui està a càrrec de la informació en 19 universitats. Potser el resultat més intrigant de la seva tesi va ser que un jardiner, una infermera i un conductor tenien responsabilitats clau en les tasques d’arxivística en les seves respectives institucions. A més, ens va sorprendre saber que el que més contribueix a l’autenticitat i veracitat de la representació de les dades que utilitzem en els entorns corporatius depèn del comportament organitzatiu d’aquells que recullen i proporcionen la preservació i integritat dels registres.

En la meva pròpia presentació que va llançar els esforços d’ambaixador internacional de la Societat Històrica del Futur de Fort Greene/Downtown Brooklyn, vaig tenir el plaer d’utilitzar activitats grupals i compartir la història de la creació, planificació i execució d’un arxiu comunitari que va començar fa cinc mesos entre vint estranys amb la mateixa passió i missió dedicada de celebrar les veus dels llocs i la seva gent. Amb els residents de Faber, vam acabar la sessió comprometent-nos a fomentar la preservació d’històries oblidades, participant en la celebració d’esdeveniments importants en els nostres barris aburgesats, destacant les contribucions de les comunitats marginades i registrant els patrimonis oblidats.

Entre tots els escrits i intercanvis que vaig poder fer a Faber, em van animar a fer passejades commovedors pel volcà Montsacopa, el bosc de Fageda, una visita a Sant Pau, el Museu Volcànic, una observació en el dia de les eleccions espanyoles dels llocs de votació cívica de la ciutat, una visita a un mercat a l’aire lliure per Sant Jordi, i un intercanvi al mercat de dilluns a la plaça pública. En resum, en una setmana curta, des de Setmana Santa fins al Dia del Treballador a Catalunya, em vaig enamorar de Faber i Olot. “Aquesta és una residència de la ment, el cos i l’ànima, diferent de tot el que he experimentat fins ara”, vaig exclamar.

Vaig conèixer Pep Seu, el fotògraf oficial dels volcans d’Olot, al cim de Montsacopa; Francisco Molas, un pagès, pintor i metal·lúrgic jubilat del Supermercat Mercadona; una senyora de 88 anys que practica com caminar amb un bastó i un paraigua amb la boca plena d’alegria i flors silvestres; Francesc Serés, amb les seves increïbles històries de vides viscudes i realitzades a la muntanya i a través de diversos treballs; i l’acollidora Gavina Freixa, sempre disposada a fer realitat la nostra estada i els nostres somnis mentre conduïm a través de la pluja i l’arc de Sant Martí d’Olot. A més, em commou i m’emociona la història de Cristòfor Colom de La Fageda i la producció de Ratafia Russet in situ.

No puc agrair a Olot, Faber, Hotel Riu, i a cada un dels residents prou per totes les experiències i records increïbles que guardo ara. Brindo per vostès i sento una profunda gratitud per tots els que em vaig trobar amb un dolç brindis de renovació.