Estades temàtiques / ARXIVÍSTICA / Olot
JAMES LOWRY
Del 23 d'abril de 2019 al 30 d'abril de 2019
Biografia
James Lowry és professor al Centre d’Estudis d’Arxius de la Universitat de Liverpool. Ha treballat extensament en la gestió de la informació del sector públic, amb un enfocament en els sistemes de gestió de dades i registres del govern obert. Actualment col·labora en el projecte Drets dels Refugiats en els registres, l’objectiu és identificar i fer visibles les formes en què els registres oficials, les pràctiques burocràtiques i altres formes i usos més “irregulars” dels registres tenen un paper crucial en la vida de les persones desplaçades. Les seves publicacions recents inclouen Displaced Archives, una col·lecció editada per Routledge el 2017, i Integrity in Government through Records Management, que va editar amb Justus Wamukoya, publicada per Ashgate el 2014. James és president de l’Associació d’Arxivers i Administradors de Registres del Commonwealth, secretari del Programa Àfrica del Consell Internacional d’Arxius, membre del Consell d’Administració de Registres Internacionals i editor de la sèrie Routledge Studies in Archives.
Projecte
Durant la meva residència a Faber, pensaré en qüestions de documentació en el moviment transnacional de persones, en particular en els tipus poc comuns de registres oficials que s’utilitzen en l’exigència, com el laissez-passer. Aquests documents són intents oficials de respondre i regular el desordre del món real, però il·lustren la naturalesa contingent i mal·leable dels règims documentals i jurídics que sovint es presenten com immutables. Aquest treball és part del projecte Refugee Rights in Records en els registres en què estic treballant amb la investigadora principal, la professora Anne Gilliland i d’altres.
Documentació de cossos en moviment
A les 22:00 hores del 26 d’abril de 2019, vaig entrar al cràter del volcà Montsacopa per veure Kukai Dantza fent una dansa la coreografia ritualista de la qual em va recordar el frontispici d’Abraham Bosse per al Leviatan de Thomas Hobbes, amb el seu cos social compost de cossos físics. Vaig estar a Olot, Catalunya, per a una residència a Faber sobre arxivística, i estava pensant molt en com aquesta connexió entre el físic i el social depenia de la documentació. En aquesta residència em vaig dedicar a treballar en un article sobre el tipus de document de salconduit, que s’utilitza per facilitar el moviment internacional d’aquells que no són fàcilment classificats pels règims documentals nacionals. Pot tractar-se de personal d’organitzacions internacionals, de persones sense documentació o fins i tot de cadàvers. El laissez-passer és un punt de partida per reflexionar sobre la naturalesa contingent de la relació entre les jurisdiccions i els seus requisits de documentació, i les persones físiques i jurídiques, una qüestió que es planteja en el projecte dels Drets dels Refugiats en els Registres.
La generosa hospitalitat de la residència Faber em va donar espai per centrar-me en aquest treball. Faber em va donar a mi i als altres residents habitacions i espai per treballar a Olot, amb vistes de muntanyes volcàniques, camps de colza i ocasionalment globus aerostàtics. Quan els residents ens reuníem per sopar (deliciosos) per discutir els nostres projectes, vaig aprendre sobre el treball dels registres en diferents contextos, des de l’educació en arxius al Brasil fins a l’arxiu comunitari a Nova York i la política d’informació a la Xina. La meva estada a Catalunya va ser enriquidora i productiva i agraeixo a l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya la seva col·laboració amb Faber per donar suport a la recerca en el camp dels arxius.