Estades temàtiques / EL FUTUR DE LES INSTITUCIONS CULTURALS / Olot
BETHANY REX
Del 23 de setembre de 2019 al 4 d'octubre de 2019
Biografia
Bethany és becària de recerca a la Universitat de les Arts de Londres i començarà a treballar a la Universitat de Warwick a finals de 2019 com a becària de Leverhulme Early Career Fellowship. Bethany té una formació interdisciplinària que creua els estudis de museus i patrimoni i la política cultural, i el seu principal interès és explorar el canvi organitzatiu en les organitzacions artístiques i culturals finançades per l’Estat, en particular els museus del govern local, des de la introducció de les polítiques d’austeritat després de la crisi financera de 2008. Ha publicat sobre una sèrie de temes, entre els quals s’inclouen la forma en què es prenen les decisions sobre el finançament dels museus i els valors i supòsits que sustenten aquestes decisions, així com la gestió de les múltiples demandes de les organitzacions artístiques impulsades per la missió.
Projecte
Durant la meva residència a Faber tinc ganes de conèixer la cultura i el paisatge d’Olot, així com de conèixer el pensament que hi ha darrere de la política cultural a Catalunya. Aprofitaré el temps i l’espai que m’ofereix la Residència per acabar d’escriure un article en el qual he estat treballant durant un temps. L’article es basa en la meva recerca doctoral sobre un procés anomenat “transferència de béns de la comunitat” que ha guanyat popularitat entre les autoritats locals del Regne Unit en la seva recerca de formes de mantenir oberts els museus en circumstàncies financeres difícils. També espero aprendre sobre el desenvolupament de les institucions culturals en altres contextos dels altres residents.
Hora de Faber?
No és insignificant que The Magic Mountain, una novel·la de Thomas Mann, es convertís en un tema de conversa comuna durant la meva residència a Faber. Des de les grans mantes, passant per l’estructura curvilínia de l’hotel, fins a les rutines que desenvolupem com a grup, passant pels turons visibles des de tots els balcons, segurament hi va haver alguna cosa sobre el “temps de Faber” que va ser immediatament perceptible per aquells del grup que havíem llegit la novel·la. Així com Hans Castorp (el protagonista) va gaudir de la seva fugida de l’hora del rellotge al món més lent i envoltat de la muntanya, la meva experiència a Faber va ser una en què vaig poder desconnectar del món de l’oficina, passant el temps escrivint un article en el qual havia lluitat per treballar a casa i obrint la meva ment als projectes i perspectives dels altres residents.
Encara estic agraïda per l’oportunitat d’acabar l’article que havia estat a la meva llista de tasques durant mesos, estic veritablement agraïda amb el personal de Faber i l’hotel pel treball que fan en l’organització de la Residència. La trobada i el coneixement d’acadèmics i professionals de diferents parts del món amb un interès comú en l’estudi de les institucions culturals i la seva identitat, forma i funció canviants en el context de canvis polítics, econòmics i socials més amplis va ser inestimable. Potser podria explicar-se pel “temps de muntanya”, però hi va haver un esperit immediat d’obertura, generositat i diàleg durant les nostres discussions diàries, i em sento increïblement privilegiada per haver tingut l’oportunitat de compartir aquesta experiència amb els altres residents i l’equip de Faber.
