Estades temàtiques

PALOMA BONFIL

Del 12 de gener de 2020 al 18 de gener de 2020

PALOMA BONFIL
Investigadora de doctorat, directora de la Coordinació Nacional d’Antropologia i Etnologia de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història, Mèxic. Membre de GIMTRAP AC
Mèxic

Biografia

Paloma Bonfil és historiadora, etnohistoriadora i sociòloga rural i ha dedicat el seu treball a l’estudi i acompanyament dels processos organitzatius de les dones indígenes, des de l’acadèmia, el servei públic i la societat civil. Ha treballat com a consultora per UNIFEM, UNICEF, PNUD, OIT, FAO i IHRC. Com a investigadora, Paloma Bonfil ha publicat articles, assajos i diversos llibres: Las Mujeres Indígenas al Final del Milenio; Niñas indígenas: la esperanza amenazada; Panorama de la Discriminación hacia las mujeres indígenas; Los espacios conquistados. Diagnóstico de la participación política de las mujeres indígenas en México; el Camino Recorrido de las Mujeres Indígenas (militancia indígena femenina en el PRD), i Democracia pendiente y en camino. Violencia política contra mujeres indígenas en el proceso electoral 2018. 

En els últims anys, Paloma Bonfil ha dut a terme diversos projectes de recerca en col·laboració amb dones indígenes en temes com. Violència de gènere, salut sexual i reproductiva; drets humans i participació política.

Projecte

Participaré a Faber com a “amiga crítica” de la professora Domínguez, de manera que comentaré el seu capítol sobre els reptes a què s’enfronten les dones indígenes a Mèxic i Bolívia, on ja s’ha aconseguit la paritat política a escala nacional i local, però la violència política, la simulació i l’assetjament són encara freqüents. La meva discussió se centrarà en els efectes de les mobilitzacions de les dones indígenes en els processos d’institucionalització de gènere en els últims anys, i els desafiaments que enfronten per a la legitimació de les seves agendes polítiques específiques, especialment a en l’àmbit local i comunitari, com una manera de discutir la paritat formal, enfront de la desigualtat de les dones indígenes en tots els nivells socials, culturals i econòmics, prenent les seves millors pràctiques com a possibles formes d’aconseguir els seus drets polítics, tant dins dels seus respectius sistemes polítics nacionals com dins les seves estructures polítiques comunitàries.

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"