Estades temàtiques / FEMINISMES III / Olot
EDMÉ DOMÍNGUEZ
Del 12 de gener de 2020 al 18 de gener de 2020
Biografia
Edmé Domínguez R. (nascuda a Mèxic, resident a Suècia) és professora associada (docent) en Estudis de Pau i Desenvolupament. És llicenciada en Relacions Internacionals per El Col·legi de Mèxic i doctora per l’Institut d’Etudes Politiques (IEP), París, França. Ha treballat en diverses universitats de Mèxic, els Estats Units, Espanya i Suècia. Actualment és professora d’Estudis Llatinoamericans, Estudis de Gènere i Economia Política Global a l’Escola d’Estudis Globals de la Universitat de Göteborg. Durant diversos anys va treballar i va publicar sobre temes de política exterior soviètica cap a l’Amèrica Llatina, però des de principis de la dècada de 1990 ha estat treballant sobre les implicacions socials i de gènere del TLCAN per a Mèxic, sobre temes de gènere relacionats amb la ciutadania, la participació política, la feina, l’activisme transnacional i els tractats de lliure comerç, particularment en el cas de Mèxic, el Salvador i Bolívia. Les seves últimes publicacions (2018-19) es refereixen a les dones com a regidores municipals a Bolívia, al treball, el gènere i la globalització en el cas de Mèxic i El Salvador, a les reaccions de gènere en el cas d’Amèrica Llatina i a la perspectiva de gènere dels acords comercials en el cas de les relacions UE-Mèxic.
Projecte
Durant la meva estada a FABER treballaré en el capítol i una altra col·lega mexicana, Paloma Bonfil, està contribuint a l’edició del llibre: Still) Minding the gap: Storying interventions against the gender gap from a global perspective. El nostre capítol es titula Reproduction of the gender gap? Parity attained at the formal level-inequity reproduced at the daily local level: The case of Mexico and Bolivia (Reproducció de la bretxa de gènere? Paritat aconseguida en el nivell formal, desigualtat reproduïda en el nivell local diari: el cas de Mèxic i Bolívia.
Aquest capítol tractaria d’abordar els desafiaments a què s’enfronten les dones en els països en què ja s’ha assolit aquesta paritat en l’àmbit nacional (i de vegades fins i tot local). Presentarem i compararem dos països: Mèxic i Bolívia. En el cas de Mèxic, en les eleccions de 2018 la participació de les dones a la cambra baixa legislativa va pujar al 49,2% i al 51% a la cambra alta. No obstant això, la violència política i l’assetjament segueixen sent denunciats i són extremadament freqüents en tots els nivells de poder. A Bolívia, els esdeveniments polítics (l’arribada al poder el 2006 d’una aliança de moviments socials encapçalada per un líder indígena que va prometre reformes socials ambicioses) i les mobilitzacions de dones han afavorit un procés avançat d’institucionalització de la igualtat de gènere durant els últims anys. La representació política de les dones ha canviat dràsticament. En les eleccions nacionals de 2014, les dones van obtenir el 49% dels escons parlamentaris. A més, en el govern nacional, des de 2006 un 50% de tots els ministeris han estat dirigits per una dona, diversos d’ells indígenes. El 2015, en les eleccions municipals, les regidores van passar de ser el 43% el 2010 al 51% de les assemblees municipals. La meva col·lega, Paloma Bonfil, com a “amiga crítica” d’aquest capítol, contribuiria amb les seves pròpies experiències d’aquest tipus i desafiaments a Mèxic, entre les dones indígenes.