Biografia

Balázs Déri (nascut a Orgovány, Bács-Kiskun, Hongria, 4 d’agost de 1954) del 1972 al 1981 va cursar estudis de filologia llatina, iraniana, grega, hongaresa, copta i catalana (per aquest ordre) a la Universitat Eötvös-Loránd (Budapest), i entre el 1991 i el 1995 de musicologia a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt. Ha estat editor del Lexicon Latinitatis Medii Aevi Hungariae, professor de grec i de llatí a la facultat de Teologia de l’Església Reformada, i des del 1997 ha exercit càrrecs docents (des de 2008 com a catedràtic) i directius en diversos departaments (director de l’Institut d’Estudis Clàssics, cap de Departaments del Llatí i d’Estudis Religiosos, vicedegà) de la Universitat Eötvös-Loránd/Facultat d’Arts, on des de 2011 ensenya també escriptura creativa. Paral·lelament, és investigador científic de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia de Ciències d’Hongria. Manté un grup coral i un programa de ràdio sobre temes musicals, i des de 1993 dirigeix la revista Magyar Egyházzene (Música sacra hongaresa).

Com a catalanòfil, és un dels primers deixebles de Kálmán Faluba, l’introductor dels estudis catalans a Hongria. El 2002 participà, junt amb György Jánosházy, en el IX Seminari de Traducció Poètica de Farrera, on un grup d’escriptors catalans va traduir una selecció de poemes d’ambdós autors. Per la seva part, ha traduït al català diverses obres d’autors hongaresos (Madách, 1987, Pilinszky, 1988), i a l’hongarès obres de Ramon Llull (1994) i d’Ausiàs March (1999), a més d’una antologia bilingüe de poetes catalans del segle XX (1997) i un volum de poesia de J. Margarit i F. Parcerisas (2015).

Projecte

Com a un membre de l’equip de traductors hongaresos, l’objectiu de la meva estada al Faber és la preparació d’una mostra de literatura catalana contemporània per a una revista de literatura universal d’Hongria, seleccionant textos de poesia. A mi, aquesta vegada, m’interessa la poesia actual dels Països Catalans, especialment els corrent de la “poesia jove” (de poetes fins a 40) de Catalunya.

La tria de textos haurà estat fet anticipadament a Budapest, amb l’ajuda del lector català de la nostra Facultat (Carles Dachs).

M’agradaria també una trobada amb uns autors que traduiré, i participar en un taller amb una persona que normalment m’ajuda amb les traduccions. (La persona preferida és Montserrat Bayà, de Barcelona).

D’altra banda, com a antic alumne de l’Escola Pia, jo parlaria amb molt de gust amb un grup d’alumnes sobre un grapat de poesies meves (ja traduïdes al català) que poden ser interessants a la generació entre 15-18.